Canvi climàtic per a rics

El canvi climàtic és ja un fet cons­ta­ta­ble. Per això trobo insen­sat que davant l’amenaça per l’existència de la huma­ni­tat que suposa el devas­ta­dor feno­men, la res­posta sigui la con­duc­tista: reco­ma­na­ci­ons de canvi d’hàbits a la ciu­ta­da­nia. O enca­rir la mobi­li­tat i el con­sum. Si la huma­ni­tat corre un perill prou immi­nent no podem dei­xar el futur en mans de la volun­ta­ri­e­tat de milers de mili­ons d’éssers humans. O implan­tar res­tric­ci­ons que ens abo­quin a l’eli­tisme. El dar­rer exem­ple és l’incre­ment del preu de la carn a Ale­ma­nya per dis­su­a­dir la gent d’un con­sum habi­tual d’aquesta menja, segons sem­bla letal per al pla­neta. Intu­eixo que aquesta recepta només allar­garà algun segle l’ago­nia medi­am­bi­en­tal per per­me­tre que alguns pri­vi­le­gi­ats vis­quin a cos de rei a costa que a la major part de la població se’ns res­trin­geixi la mobi­li­tat en cotxe o avió, i la majo­ria mengi carn un cop al mes men­tre les nos­tres elits es crus­pei­xen sucu­lents tibe­ris carnívors cada dia. Con­ta­mi­nar serà cosa de rics.

No vull ama­gar un punt de pro­vo­ca­dora exa­ge­ració en aquesta reflexió. Però és evi­dent que el sis­tema capi­ta­lista ha pro­pi­ciat la mas­si­fi­cació del con­sum en una part del pla­neta amb greus con­seqüències medi­am­bi­en­tals que cal cor­re­gir. I la lluita con­tra el canvi climàtic com­porta afron­tar el relleu d’aquest sis­tema con­su­mista de mas­ses. Ara bé, apli­cant solu­ci­ons igua­litàries. Resulta una aber­ració infruc­tu­osa afron­tar el pro­blema inten­tant limi­tar l’accés al con­sum en països en vies de desen­vo­lu­pa­ment men­tre aug­men­tem el ritme de depre­dació con­su­mista en el pri­mer món. També en clau interna cal evi­tar el pro­tec­ci­o­nisme medi­am­bi­en­tal de frac­tura social. Si Bar­ce­lona pateix greus pro­ble­mes de con­ta­mi­nació que cau­sen morts cal valen­tia política i pro­hi­bir l’accés dels cot­xes a les àrees més afec­ta­des. Però per a tot­hom a excepció dels ser­veis essen­ci­als. La mateixa equació es pot fer per al trans­port aeri. Pri­var de la mobi­li­tat pri­vada única­ment una part de la soci­e­tat, la més feble, aque­lla que no pot assu­mir la des­pesa del peatge o la reno­vació del seu vehi­cle és injust i no solu­ci­o­narà el pro­blema de fons.

Si con­ta­mi­nar mata –i fins i tot amenaça l’espècie–, s’ha de regu­lar per llei tota acti­vi­tat que con­ta­mini. Inde­pen­dent­ment de l’esta­tus social. I pas­sar de “qui con­ta­mina paga” a “qui con­ta­mina assu­meix res­pon­sa­bi­li­tats penals”.