Tossudament asseguts

Fins a tres vega­des ha tru­cat el pre­si­dent Torra al pre­si­dent Sánchez aquest cap de set­mana, car­tes a banda. Motius per des­pen­jar el telèfon, n’hi ha, però sem­bla que el pro­blema és només “d’ordre públic”, i per això el govern de l’Estat cedeix el pro­ta­go­nisme al minis­tre de l’Inte­rior, no fos cas que el can­di­dat Sánchez s’embruti més en plena pre­cam­pa­nya.

El país busca res­pos­tes a per què un per­cen­tatge de joves cata­lans opta per la violència davant de cos­sos poli­ci­als que s’extra­li­mi­ten vol­gu­da­ment per ate­mo­rir. Un dels fac­tors és la cam­pa­nya política per­ma­nent a l’Estat que impe­deix gover­nar pre­nent deci­si­ons, com dia­lo­gar amb la Gene­ra­li­tat. La divisió dels par­tits cata­lans a l’hora d’ento­mar la sentència també explica la indig­nació dels joves i de les mar­xes per la lli­ber­tat. La pers­pec­tiva d’haver de resol­dre les des­a­vi­nen­ces en el govern en unes altres elec­ci­ons autonòmiques no fa altra cosa que com­pli­car la recerca d’una sor­tida al car­reró.

Entre els arti­cles de pen­sa­dors sobre el moment català d’ahir a El Punt Avui –si no els van lle­gir, recu­pe­rin-los–, Sal­va­dor Cardús pre­veia que dins del llarg car­reró es poden come­tre petits errors o encerts que des­llo­ri­guin l’atzu­cac. Evi­tar la violència asse­guts a terra ento­mant el que llan­cen els enca­put­xats arris­cant-se a ser atro­pe­llats per la poli­cia pot ser un d’aquests encerts. En un altre arti­cle, Carod-Rovira pre­veia seguir tos­su­da­ment alçats. De moment asseure’s fer­ma­ment, mal­grat no saber de l’altre o dis­cre­par-hi, va ser­vir per parar els cops.

Que en pren­guin nota les ins­ti­tu­ci­ons en la recerca de con­sens per sor­tir de la crisi, perquè La Mon­cloa només optarà per la repressió i l’enfron­ta­ment ins­ti­tu­ci­o­nal. L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona jus­ti­fica una absència incom­pren­si­ble a la tro­bada d’alcal­des, el Par­la­ment exclou agents soci­als de gran pes, com les Cam­bres, de la tro­bada per rebai­xar la tensió, i el govern no trenca el seu aïlla­ment. Pot­ser un pas enda­vant seria bus­car els motius pels quals 750.000 per­so­nes van sor­tir diven­dres al car­rer, mal­grat pen­sar de molt dife­rent manera.