Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Problemes globals

Tot i estar prohibits, ara n’hi torna a haver, de monopolis, però estan camuflats

Fa cin­quanta o sei­xanta anys, aca­bada la Segona Guerra Mun­dial, els pro­ble­mes econòmics que tenien els estats eren ben diver­sos. És amb el crei­xe­ment econòmic que entrem en un període de glo­ba­lit­zació: hi ha alguns pro­ble­mes pro­pis de cada país, però n’hi ha de comuns. Durant la dècada dels anys setanta i vui­tanta són nom­bro­sos els lli­bres que els eco­no­mis­tes van escriure sobre el tema. Expli­ca­ven, per exem­ple, que més del 50% de les decla­ra­ci­ons de renda per­so­nal dels ciu­ta­dans dels Estats Units les con­fec­ci­o­na­ven informàtics indis, a casa seva. Jo vaig com­prar uns quants lli­bres sobre el tema, que ara estant arra­co­nats per obso­lets. La glo­ba­lit­zació en gene­ral és bona i mereix una bona qua­li­fi­cació, ja que és bo apro­par els pobles, i la glo­ba­lit­zació ho fa. Però té els seus incon­ve­ni­ents. La huma­ni­tat i els seus governs són tan ambi­ci­o­sos que apro­fi­ten la glo­ba­lit­zació per treure ren­di­ment dels seus defec­tes. En espe­cial dos: la desi­gual­tat econòmica a la soci­e­tat i l’apa­rició de mono­po­lis camu­flats.

La desi­gual­tat econòmica és el resul­tat d’una nega­tiva dis­tri­bució de la riquesa. La nova riquesa cre­ada fa els rics més rics, redu­eix la classe mit­jana i aug­menta la població sense diners i sense accés a la cul­tura. La riquesa econòmica està acom­pa­nyada de poder polític, cada cop més gran, que pot posar fi a la força dels governs i dels prin­ci­pis democràtics. Qui té més poder? Ana Patri­cia Botín, pre­si­denta del San­tan­der, o Nadia Calviño, minis­tra d’Afers Econòmics del govern de Pedro Sánchez?

El món, i els Estats Units al cap­da­vant, va con­dem­nar els mono­po­lis a finals del segle XIX. Ara n’hi torna a haver, però estan camu­flats. Els mono­po­lis estan pro­hi­bits perquè fixen un preu dels seus pro­duc­tes que els bene­fi­cia. La com­petència, en canvi, eli­mina els mono­po­lis i abaixa preus. Però la glo­ba­lit­zació i la recerca de majors bene­fi­cis redu­ei­xen el nom­bre d’empre­ses d’alguns sec­tors fona­men­tals, de manera que també aquí hi ha un con­trol de preus. És el cas dels bancs, de les com­pa­nyies aèries, de les empre­ses del sec­tor de l’automòbil, de les químiques, entre altres. En aquests sec­tors abun­den les fusi­ons, de manera que es redu­eix el nom­bre d’empre­ses, tot i que, com que es con­ser­ven les mar­ques, el com­pra­dor i el mer­cat no se n’ado­nen. Quan es fusi­o­nen dos bancs, oi que es tan­quen ofi­ci­nes i es redu­eix el per­so­nal? Aquesta menor com­petència afecta també els sis­te­mes d’aug­ment de la pro­duc­ti­vi­tat i els d’inno­vació, ja que el que es mira és el compte de resul­tats i no el procés de pro­ducció.

Aquests pro­ble­mes deri­vats de la glo­ba­lit­zació només tenen dues solu­ci­ons.

La pri­mera és que els estats tin­guin una legis­lació ade­quada que impe­deixi les mal­dats anun­ci­a­des, o sigui els mono­po­lis camu­flats i els acords de preus entre ells. No serà fàcil men­tre hi hagi para­di­sos fis­cals com Luxem­burg i el Panamà. O Madrid, com es va dir fa poc en un acte del Cer­cle d’Eco­no­mia.

La segona solució és la més difícil, però també és la de cost més baix: és la bona volun­tat de la gent, que és un con­cepte sub­jec­tiu i que es pot con­ver­tir par­ci­al­ment en objec­tiu amb l’apli­cació per exem­ple de la Decla­ració dels Drets Humans de 1948.

Ja m’adono que els meus arti­cles aca­ben sem­pre par­lant de la bona volun­tat, que no és un con­cepte econòmic, sinó moral. Però és que els homes –i les dones– no som robots i som lliu­res de triar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia