Opinió

Tribuna

La Marta Pascal

“O JxCat ocupa el centredreta o cal el grup de la Marta Pascal

Pot­ser em va agra­dar tant pel to. Un to que fa temps que no copsem: el de la sin­ce­ri­tat. Com si parlés en una tro­bada de mili­tants, ens explicà la seva intenció de refer el PDe­CAT. Algú dub­tava que res­sus­ci­ta­ria aquest par­tit? Per què? Perquè és neces­sari. Tant si l’espurna es genera a l’escó del Senat que ocupa l’exco­or­di­na­dora del PDe­CAT, com si apa­reix per mitjà de l’expre­si­dent Mas –que sem­bla més difícil–. I és que la gran nau del cen­tre­dreta català es troba òrfena d’estruc­tu­ració.

Si ens emmi­ra­llem en les estruc­tu­ra­ci­ons que es donen arreu d’Europa, els par­tits polítics for­men essen­ci­al­ment dos grups: les dre­tes libe­rals i les esquer­res, encara soci­al­demòcra­tes. Amb una extrema esquerra sem­pre pre­sent. Un ter­cer grup ha sor­git en els dar­rers temps: l’extrema dreta xenòfoba escam­pada arreu. Dins el món inde­pen­den­tista català, doncs, teòrica­ment hi hau­ria d’haver l’equi­valència: les dre­tes, les esquer­res i l’extrema esquerra: PDe­CAT, ERC, CUP (i espe­rem que cap grup xenòfob). Però no s’ atura pas aquí, el mosaic català. Hi apa­reix amb potència un grup molt impor­tant, espe­cial, dife­rent, d’òptica que només es pot enten­dre en una situ­ació com la que l’inde­pen­den­tisme català vivim, amb líders dels grups varis a les pre­sons i a l’exili. És JxCa, for­mat entorn del pre­si­dent Puig­de­mont i d’altres dipu­tats exi­li­ats, en Toni Comín i Clara Pon­satí. A l’inici, era d’una sen­zi­llesa total. No decan­tat per cap ide­o­lo­gia soci­o­e­conòmica, hi té lloc tot­hom, la gent que se senti d’esquer­res o de dre­tes o que obviï els par­tits. Té, però, una clara opció: la República inde­pen­dent de Cata­lu­nya. Tan­ma­teix, amb el temps, ha esde­vin­gut com­plex, amb la cre­ació de La Crida, que no és pas un par­tit pròpia­ment dit, però sí una nau en què molta gent s’hi veu emmi­ra­llada. Amb tot ple­gat, assis­tim ara a la tro­bada mul­ti­tu­dinària del grup de l’expre­si­dent, que té al pro­grama decla­rar el Con­sell de la República. Quina República? La República cata­lana a l’exili. La d’aquí seria com a reflex d’aque­lla república lliure a l’exili.

El pano­rama és molt com­pli­cat. Per això apre­cio la decisió de la Marta Pas­cal: orga­nit­zar l’espai buit de l’inde­pen­den­tisme català. Que no es mou pas pels núvols de la ima­gi­nació, sinó que sap què vol, que ron­dina davant segons quins punts dels pres­su­pos­tos... i que és la dreta més tra­di­ci­o­nal on hi cap el neo­li­be­ra­lisme. El grup Puig­de­mont és fas­ci­nant. Una gran aven­tura en una casa de conte, d’una atmos­fera pròpia, amb tro­ba­des de visi­tants de la colònia, amb el sem­pre seduc­tor expre­si­dent, amb un aurèola per­so­nal indis­cu­ti­ble capaç de gua­nyar ell sol les elec­ci­ons al Par­la­ment de la Unió Euro­pea. Però... o ocupa aquell cen­tre­dreta que oblidà o cal el grup de la Marta Pas­cal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia