Pretòria i la proximitat al poder, una reflexió pendent

Les reve­la­ci­ons del sumari del cas Pretòria han posat en evidència que, més enllà del neces­sari man­te­ni­ment de la pre­sumpció d'innocència dels impu­tats, sí que va exis­tir un ele­vat grau de con­tac­tes entre els prin­ci­pals acu­sats amb l'objec­tiu de tirar enda­vant ope­ra­ci­ons urbanísti­ques i econòmiques que la justícia haurà de dic­ta­mi­nar si s'emmar­quen en la lega­li­tat o no. Les con­ver­ses, però, indi­quen la volun­tat dels impli­cats de fer ser­vir les seves influències polítiques per mirar d'acon­se­guir mate­ri­a­lit­zar els nego­cis en qüestió. I no podem obli­dar que par­lem de per­so­na­li­tats que han ocu­pat impor­tants càrrecs polítics com ara –en el cas de CiU– l'excon­se­ller de la Gene­ra­li­tat, Macià Ala­ve­dra, o el secre­tari gene­ral de la Pre­sidència, Lluís Pre­na­feta, o el des­ta­cat diri­gent del PSC, l'exal­calde de Santa Coloma de Gra­me­net Bar­to­meu Muñoz. El govern –i es reflec­teix en el sumari– ha estat con­tun­dent a l'hora de dei­xar clar que en cap cas la trama va acon­se­guir el seu supo­sat objec­tiu de tràfic d'influències que també sem­blava voler incloure el cap de l'opo­sició. I d'entrada cal fer-ne una valo­ració posi­tiva. Però l'accés i la cor­di­a­li­tat que man­te­nien els impu­tats amb alguns dels màxims diri­gents del país, tant del PSC com de CiU, que es desprèn de les con­ver­ses inter­vin­gu­des fa ara més neces­sari que mai arri­bar fins al fons en el cas Pretòria, en allò que pugui ser delic­tiu però també en aque­lles impli­ca­ci­ons polítiques que se'n pogues­sin deri­var. I, a més, con­vin­dria un debat ètic en el món de la política cata­lana per refle­xi­o­nar sobre com una trama de per­so­na­li­tats tan sig­ni­fi­ca­des va poder mani­o­brar tant de temps i amb tan­tes ope­ra­ci­ons sense que ningú sos­pités ni en fes la per­ti­nent denúncia pública i judi­cial.