Docència tutorial

Des del tan­ca­ment dels cen­tres docents el pas­sat mes de març, l’escola, tal com la con­cebíem tra­di­ci­o­nal­ment, ha hagut de fer front a una situ­ació per a la qual ningú l’havia pre­pa­rada. Resulta lògic que la res­posta en aquest període hagi estat molt desi­gual segons les eta­pes edu­ca­ti­ves, tipus de cen­tres i d’equips docents, dife­rents con­texts d’alum­nes i famílies, etc. Després d’aquesta experiència l’escola ja no tor­narà a ser la mateixa. Sor­gi­ran nous valors soci­als que ens faran inter­ro­gar, a tots ple­gats, sobre el sen­tit pro­fund del tipus de vida en què estàvem immer­sos. I entre aquests inter­ro­gants també ens pre­gun­ta­rem sobre el sen­tit últim i més impor­tant de l’edu­cació esco­lar. Què volem què apren­guin els infants i joves durant tots els anys esco­lars? Per fer què i per ser què o qui?

L’excep­ci­o­na­li­tat de la situ­ació obliga els docents a escla­rir què és allò pri­o­ri­tari de la seva tasca: la docència de les matèries en què són espe­ci­a­lis­tes o l’atenció edu­ca­tiva inte­gral dels alum­nes exer­cint la tuto­ria? En aquesta crisi el món sani­tari ens està ofe­rint la res­posta. El per­so­nal sani­tari ha dei­xat de banda les seves espe­ci­a­li­tats per fer front, tots i totes, a les tas­ques d’emergència bàsiques davant la pandèmia. Ja no són només “espe­ci­a­lis­tes de” sinó prin­ci­pal­ment sani­ta­ris que fan front a la cura de les neces­si­tats dels paci­ents. Els pro­fes­si­o­nals edu­ca­tius també hauríem de fer el mateix. Ara, el pri­mer és aten­dre les neces­si­tats edu­ca­ti­ves (d’atenció per­so­nal i emo­ci­o­nal, de neces­si­tats d’apre­nen­tatge, de recur­sos mate­ri­als, tec­nològics, etc.), i això, a esco­les i ins­ti­tuts, es fa exer­cint la funció docent tuto­rial i ori­en­ta­dora.

Pro­po­sem que per al curs vinent, davant dife­rents esce­na­ris pos­si­bles amb o sense con­fi­na­ment, els cen­tres pri­o­rit­zin els alum­nes al currículum en la seva orga­nit­zació horària, d’espais i d’encàrrecs docents. Cada mes­tre o pro­fes­sor haurà de tenir cura com a tutor d’un sol grup reduït d’alum­nes (per exem­ple: 12 a primària i15 a secundària) i exer­cir la tota­li­tat del seu temps docent només en aquest grup. Això per­metrà fer un segui­ment apro­fun­dit de les neces­si­tats de l’alum­nat, les seves famílies, i alhora pos­si­bi­li­tarà als cen­tres dis­tri­buir els grups d’alum­nes en espais que com­plei­xin el dis­tan­ci­a­ment social. Amb fran­ges horàries específiques i/o torns com­ple­men­ta­ris, les acti­vi­tats cur­ri­cu­lars, que com a espe­ci­a­lis­tes pre­pa­ra­rien els docents, serien ges­ti­o­na­des a l’aula pels tutors que podrien ade­quar les pro­pos­tes i mate­ri­als a cada alumne en funció de les seves neces­si­tats i amb l’ajut dels recur­sos tec­nològics que ja hem assa­jat. Cal pla­ni­fi­car-ho pel curs vinent. És hora de pren­dre deci­si­ons valen­tes pen­sant en el bene­fici de l’alum­nat, raó de ser de la pro­fessió docent.