Eladi Homs, pedagog al servei de Catalunya

Eladi Homs i Oller neix a Valls el 1886. Fill d’Eladi Homs i Recasens i de Paulina Oller i Garriga, serà el setè de dotze germans. Després d’iniciar els estudis als escolapis de Valls, quan tindrà onze anys, juntament amb la seva família es trasllada a Barcelona. Homs farà de mestre i administratiu a les escoles mercantils de comerç, on coneixerà Joan Bardina, fundador de l’Escola de Mestres (1906-1910) i posteriorment establirà relació amb Joan Palau i Vera, fundador del col·legi Mont d’Or, on Homs hi col·laborarà. També farà de professor als escolapis de Barcelona i a les escoles del Districte Sisè fins que, al 1907, es traslladarà als Estats Units becat per l’Ajuntament de Barcelona, primer a Urbana i després a Chicago a l’Escola d’Educació Universitària. En aquest període de formació americana, Homs rebrà la influència de filòsofs com William James i John Dewey, que marcaran profundament el seu pensament pedagògic. D’aquella etapa se’n farà ressò mitjançant la publicació Cròniques quinzenals nord-americanes que publicarà al setmanari Crònica de Valls i que acabarà significant la porta d’entrada a altres publicacions de Barcelona convertint-lo en un personatge força conegut.

A la seva tornada a Barcelona, el setembre de 1910, rebrà l’encàrrec per part de Prat de la Riba de dissenyar una escola de mestres de la Diputació de Barcelona que no acabarà materialitzant-se per la mort de Prat el 1917. Tanmateix, a partir del 1910 Homs es fa omnipresent en totes les iniciatives de renovació pedagògica a Catalunya, com a secretari del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació i després formant part del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. Homs introduirà les escoles d’estiu a Catalunya on dirigirà la primera edició del 1914, i les dels anys 1915, 1916 i 1918. Les escoles d’estiu van ser inspirades en la que havia viscut a Chicago, on observà que durant deu setmanes d’estiu multitud de mestres en exercici es formaven d’una manera activa, d’ampli abast cultural i amb un gran entusiasme.

Homs serà un dels principals introductors del mètode Montessori a Catalunya, mètode que percep com a científic i capaç de transformar uns costums pedagògics encarcarats i poc respectuosos amb la naturalesa dels infants. Per això, i per la influència sobretot de Dewey i Montessori, Homs serà un dels pedagogs catalans més rellevants del moviment anomenat de l’Escola Nova. La seva aposta pel mètode Montessori el va portar a ser el secretari i autèntic artífex de l’organització del segon curs internacional Montessori, celebrat a Barcelona el 1916, i que comptà amb la presència de Maria Montessori a la ciutat per primera vegada. La pedagoga italiana establiria una intensa relació amb les institucions catalanes, vivint a la ciutat durant diversos períodes i fins a l’esclat de la Guerra Civil.

Homs també va ser un del impulsors dels esports d’equip en l’ensenyament, especialment del bàsquet, que se suposa es jugà per primera vegada, al 1913, a l’escola Vallparadís de Terrassa d’Alexandre Galí i en què Homs també col·laborà. Les contribucions pedagògiques d’Eladi Homs també abastaran la didàctica de les ciències naturals, l’educació del dibuix, la formació dels mestres rurals, l’arquitectura i el disseny pedagògic, tant de les biblioteques com de la construcció d’edificis per a escoles rurals, etc. Homs destacarà per la defensa de la llengua catalana en l’ensenyament. Un exemple el trobem en la seva posició expressada a La Veu de Catalunya el 5 d’agost de 1930: “No cal ni aclarir que els catalans no odiem cap llengua ni volem perseguir cap innocent; no fem més que estimar la nostra llengua, perquè és la nostra, i defensar, dins el terreny de la justícia, els ideals que col·lectivament ens han de dur a un major benestar espiritual i material.” Fa quasi cent anys i, malauradament, el text té una vigència absoluta. Com també la tenen els principis que havia d’obeir qualsevol reforma de l’educació: els de la modernitat, l’humanisme i la catalanitat.

Davant la manca de lideratge pedagògic, polític i institucional que avui patim a Catalunya, la figura d’Eladi Homs se’ns apareix com l’exemple a imitar, per la seva capacitat gestora i de lideratge pedagògic, pel seu entusiasme i capacitat de treball, així com per la seva fe granítica en la naturalesa de l’infant, en la capacitat de l’educació per transformar la societat i en la fidelitat al país i a la seva llengua.