Brots socials

Els brots de Segrià i de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat són més soci­als que sani­ta­ris. L’arri­bada de tem­po­rers que acos­tu­men a fugir del con­trol o l’ajut per evi­tar ser expul­sats és un pro­blema d’anys i que té una deri­vada social, amb les difi­cul­tats d’aco­lli­ment i el dis­tan­ci­a­ment que ara reque­rei­xen la feina i la vida. Com als bar­ris nord de l’Hos­pi­ta­let, a tocar de Bar­ce­lona i amb una den­si­tat de població tan gran que fa impos­si­ble man­te­nir les distàncies. Ni al car­rer, ni a la vorera, ni dins de casa. Hi ha cen­te­nars de pisos amb dues famílies com­par­tint habi­tatge per poder pagar-lo. La Covid encara és aquí, no parem de repe­tir-ho, però les neces­si­tats soci­als dels tem­po­rers i dels bar­ris de la Flo­rida o la Tor­rassa ja hi eren fa una dècada. I es man­te­nen.