Sortir

El final de les eva­cu­a­ci­ons per aire i els ter­ri­bles atemp­tats de dijous a Kabul han fet aug­men­tar les sor­ti­des ter­res­tres de refu­gi­ats, espe­ci­al­ment cap al Pakis­tan, país amb què l’Afga­nis­tan com­par­teix més quilòmetres de fron­tera. Però el Pakis­tan ja ha dit que no vol refu­gi­ats, com tam­poc l’Iran ni Tur­quia, que aixe­quen murs i refor­cen tan­ques perquè no es coli ningú. Ni la Unió Euro­pea, que con­fia en la vella pràctica de dele­gar la vigilància de les seves fron­te­res exte­ri­ors als països de la regió. Les por­tes es tan­quen una rere l’altra i als afga­ne­sos no els queda cap altra via que inten­tar fugir pels seus pro­pis mit­jans. Una alter­na­tiva peri­llosa, sí. Tant com que­dar-se a casa, patir la misèria, la repressió del règim talibà o una enèsima guerra civil.