Redescobrir la proximitat

Els dies fos­cos del con­fi­na­ment van com­por­tar situ­a­ci­ons d’aque­lles que fan refle­xi­o­nar sobre el nos­tre mode de vida i que, un cop pas­sada l’emergència del moment, s’han evi­den­ciat com a opor­tu­ni­tats per­du­des per esta­blir can­vis pro­funds. El silenci impe­rava a les ciu­tats, la con­ta­mi­nació va bai­xar en picat, coses òbvi­a­ment impos­si­bles de man­te­nir perquè són reflex d’una paràlisi gai­rebé total. Ara que tor­nem a una quasi nor­ma­li­tat es van obli­dant les vir­tuts de tele­tre­ball, les car­re­te­res estan més col·lap­sa­des que mai i ni es con­fia ni s’aposta per un trans­port públic en con­di­ci­ons que ajudi a reduir la con­ta­mi­nació. Aquells dies també van fer redes­co­brir –o des­co­brir per a alguns– l’existència d’un comerç de pro­xi­mi­tat interes­sant i eficaç, que es va emmot­llar a les cir­cumstàncies amb entre­gues a domi­cili i adap­tació a les ven­des digi­tals. O page­sos com el Jonàs, que va afe­gir a la seva feina diària el repar­ti­ment directe de les ver­du­res ecològiques que li compràvem a través del What­sApp. Algu­nes d’aques­tes coses han per­du­rat, però em temo que el canvi no ha estat pas pro­fund quan lle­geixo l’alarma que motiva els pro­ble­mes de sub­mi­nis­tra­ment i trans­port des dels països asiàtics que són la gran fàbrica del món. Que tin­drem pro­ble­mes amb el Black Fri­day i el Nadal, diuen alguns. Recordo encara el neguit que va pro­vo­car fa prop de vint anys, entre els fabri­cants tèxtils de Saba­dell, la libe­ra­lit­zació del comerç, que va supo­sar l’arri­bada de roba a uns preus amb què era difícil com­pe­tir. Pot­ser aquesta és una nova opor­tu­ni­tat per redes­co­brir la pro­ducció de pro­xi­mi­tat.