‘Heroides’

Tinc una foto d’una serp pen­jada al meu compte d’Ins­ta­gram des del 28 de setem­bre. M’he blo­que­jat, en el sen­tit que no sé quina foto la pot suc­ceir. La serp és una colo­bra de fer­ra­dura (Hemorr­hois hip­po­cre­pis), segons m’explica Martí Boada, a qui vaig fer la con­sulta per dis­tin­gir-la. És poc freqüent al Prin­ci­pat, tot i que es troba oca­si­o­nal­ment a les comar­ques meri­di­o­nals, segons em va dir el geògraf. De fet jo era al Baix Camp. Boada em va acon­se­llar que la cuidés, que no és veri­nosa, i que per con­tra pot tenir a rat­lla rato­lins i tal­pons. La seva presència, ho con­fesso, em va esbor­ro­nar, i em vaig sen­tir com Deia­nira explica a Hèrcu­les que està: “Em debato enmig de ser­pents, sen­glars, famèlics lle­ons i gos­sos a punt de fer presa amb les seves tres goles.” De totes aques­tes bèsties, només em fallen els lle­ons, la resta els tenia a prop. Estic engres­cat en la lec­tura de les car­tes d’Ovidi, agru­pa­des amb el títol d’Heroi­des, traduïdes per l’Est­her Arti­gas, en l’edició d’Ade­si­ara, que és una veri­ta­ble joia. Llatí i català avan­cen emmi­ra­llats plana amb plana, en aquest nou objec­tiu de l’edi­tor Jordi Raventós, que agafa una torxa que ve del segle XIV, quan Gui­llem Nico­lau ja les va tra­duir. El pri­mer text clàssic traduït al català. Ari­adna traïda pel seu amant, Hèlena seduïda per Paris, Penèlope angoi­xada pels vint anys sense marit, tot expli­cat en 21 car­tes en vers. “De pressa ens fem munts de besos cui­tats sense ordre i lamen­tem que les nits tin­guin tan curta durada”, escriu Lean­dre, d’Abi­dos, a Hero, noia de Ses­tos, i ella li res­pon: “Per mi és llarga tota espera que retarda els pla­ers.” Longa mora, en llatí. Aquil·les, Fedra, Dido, Ores­tes, herois i heroïnes, par­lant en llatí i en català, ara que diuen que la llen­gua se’ns queda als dits. Crec que ja tinc foto de des­blo­queig: la d’aquests herois i heroïnes que ens con­ta­gien les seves pas­si­ons. Els òsculs d’Ovidi per força ens han de fer reviure.