Revisem-nos!

Començo amb l’anècdota que m’ha dut a escriure aquest arti­cle. Dis­sabte al metro. M’acom­pa­nya la meva filla d’11 anys. Trec el mòbil. Entra al vagó una per­sona negra. La nena em con­vida a ama­gar el telèfon per si aquell home, que només ha posat els peus dins el cotxe, me’l roba. Sor­presa i indig­nada li pre­gunto com ha arri­bat a aquesta con­clusió. “I si és l’home negre que va per Bada­lona pegant a la gent?” Es refe­reix a un senyor africà que ha estat detin­gut dos cops, acu­sat de dife­rents agres­si­ons. A casa no recordo que hagi sor­tit el tema. A saber on l’haurà sen­tit, i en quina versió. La rec­ti­fico i li tras­llado que aque­lla reacció és un gest amb tints racis­tes. De nou, em fa pen­sar en els micro­ra­cis­mes que tenim incor­po­rats fins i tot quan no ens ho volem creure. Em qüesti­ono quina part de res­pon­sa­bi­li­tat tinc en aquell gest. I fins a quin punt és casu­a­li­tat, o no, que l’anècdota coin­ci­deixi amb el des­no­na­ment de la nau habi­tada a Bada­lona per afri­cans. El bom­bar­deig de comen­ta­ris racis­tes a les xar­xes i al car­rer també deu haver arri­bat a oïdes de ma filla. Per això crec que ens convé revi­sar els nos­tres prin­ci­pis i el nos­tre com­por­ta­ment quo­tidià. Si et pro­voca llàstima la gent que fuig de la misèria però tan­ca­ries totes les fron­te­res amb clau, revisa’t. Si et sem­bla que inver­tir diners públics per pagar una pensió a estran­gers sense sos­tre és mal­ver­sar diners, revisa’t. Si tit­lles d’ocu­pes un grup de gent en situ­ació d’extrema vul­ne­ra­bi­li­tat que busca caliu en una nau aban­do­nada, pot­ser que et revi­sis. Si el teu argu­ment per dis­cre­par de qui estén la mà als nou­vin­guts és un “emporta-te’ls a casa teva”, revisa’t. Si con­fons adap­tació a un país amb assi­mi­lació de tots els seus cos­tums, revisa’t. Si des del teu mono­lingüisme o bilingüisme trac­tes amb supe­ri­o­ri­tat moral gent que domina cinc o sis idi­o­mes, revisa’t. Si no ets capaç d’atu­rar-te a pen­sar que dar­rere cada menor que arriba sol al país hi ha una història de fam i abu­sos, revisa’t. Revi­sem-nos tots, que ens fa més falta de la que sovint pen­sem.