L’aigua, un luxe que no valorem prou

Si ho pen­ses bé, això que obris una aixeta i en ragi aigua és una cosa extra­or­dinària. Tant, que una gran part dels habi­tants d’aquest pla­neta no en gau­dei­xen, d’aquesta mera­ve­lla. Nosal­tres hi estem tan acos­tu­mats, tenim l’aigua tan a mà, que no som cons­ci­ents del seu valor, tal com passa amb altres como­di­tats del món occi­den­tal. Aquesta per­cepció can­viarà perquè la rea­li­tat ens està explo­tant a la cara i, de bra­cet amb l’incre­ment de les tem­pe­ra­tu­res i la manca de plu­ges, arri­ben les res­tric­ci­ons en l’aigua, avui només en ter­ri­to­ris con­crets, però a curt ter­mini arreu. Ati­ats per un sis­tema econòmic basat en el con­su­misme –de tot–, n’hem fet un abús i ara tocarà gas­tar-ne l’indis­pen­sa­ble i, sobre­tot, pla­ni­fi­car acti­vi­tats, cases i ciu­tats amb sen­tit comú. Per fi.