Opinió

opinió

No és un somni!

Per això, dels electors votants, un 90% van marcar la casella del sí

La jor­nada democràtica va ser una festa. Tots els col·legis elec­to­rals van obrir pun­tu­al­ment i des de pri­mera hora riua­des de gent feien cua per exer­cir, amb il·lusió, el seu dret a vot. Però també el seu deure. D’ençà que el govern de la Gene­ra­li­tat va con­vo­car el referèndum i va fixar el dia 1 d’octu­bre com la data asse­nya­lada, el país sen­cer es va posar en marxa. La cam­pa­nya elec­to­ral ha estat intensa. Els debats públics, i també els pri­vats, han estat apas­si­o­nants entre els defen­sors del sí a la inde­pendència i els qui volien con­ti­nuar essent espa­nyols. Debats inten­sos però alhora enri­qui­dors. Les enques­tes ja van albi­rar que el sí gua­nya­ria per rotunda majo­ria, fins i tot entre els més escèptics, cons­ci­ents que la nova cons­ti­tució repu­bli­cana era molt millor per al futur dels seus fills que la vella espa­nyola de 1978. Per això, dels elec­tors votants, un 90% van mar­car la case­lla del sí. Només un ínfim per­cen­tatge hi van votar en con­tra. El que expli­ca­ven el pre­si­dent Puig­de­mont i el seu govern sobre com hau­ria de ser la nova república cata­lana va tocar el cor de la majo­ria. Una sani­tat dotada de noves eines assis­ten­ci­als i de recur­sos sufi­ci­ents per garan­tir una població cui­dada. Un nou model d’ense­nya­ment, que com­bina els con­cep­tes huma­nis­tes més clàssics amb la deci­dida aposta per la recerca i la inno­vació, eines clau per rete­nir i atraure el talent. Una política energètica clara que fomenti l’auto­su­ficiència a l’hora de pro­duir ener­gia sos­te­ni­ble, res­pec­tu­osa amb el pla­neta, i alhora que garan­teixi que la nos­tra indústria es man­tin­gui entre les més com­pe­ti­ti­ves d’Europa. Però el que segu­ra­ment més impacte ha tin­gut, ha estat la pro­posta de les noves lleis a favor d’un habi­tatge i una feina dig­nes per a tot­hom. Sabem que cos­tarà. Ja ens han avançat que no serà fàcil, i que tenim uns anys de difi­cul­tats i entre­bancs. Però ara ningú ens pot treure el que ens hem gua­nyat. Avui el Molt Hono­ra­ble Pre­si­dent Car­les Puig­de­mont, fill d’Amer, ha decla­rat la inde­pendència de Cata­lu­nya i el nai­xe­ment de la nova República cata­lana. I ha fet real el que vam votar l’1 d’octu­bre. Tinc família a Anda­lu­sia que estan molt con­tents per nosal­tres. I ja pre­gun­ten si els caldrà el pas­sa­port. Ja els he asse­gu­rat que no, que sabrem con­viure com pobles ger­mans. Les dis­to­pies solen ser allò que no ha estat, però que per­fec­ta­ment podria haver estat. I fins i tot, con­ver­tir-se en uto­pies encara pen­dents de ser rea­li­tat. El que passi a par­tir del pro­per 1 d’octu­bre podrà ser una uto­pia o aca­bar essent una dis­to­pia. En tot cas dependrà de nosal­tres. Ho deci­dim nosal­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia