Com es pot, com se’n sap o com convé

Els ciu­ta­dans comen­cem a estar-ne farts. S’han com­plert cinc anys de la màxima mobi­lit­zació social del segle –va ser així, i ho sen­tim, Ale­jan­dro i Inés– i l’ani­ver­sari coin­ci­deix amb una crisi de govern de cavall. Tots tenen raó i pos­se­ei­xen la veri­tat. ERC i Junts. Però també la CUP, el PSC o els Comuns. El pro­blema és quan con­fons la teva veri­tat amb la rea­li­tat. Tots sabem que una mateixa situ­ació cadascú la inter­preta com pot, com sap o com li convé. Pro­ba­ble­ment no serà la veri­tat abso­luta, però sí que hi ha una rea­li­tat: els ciu­ta­dans ens vam creure que el 2017 anava de debò. I resulta que no. Que era un expe­ri­ment (amb grans cos­tos per a molts). No s’estra­nyin si, com dis­sabte, els xiu­len. S’ho han gua­nyat. I si per­den, tam­poc.