D’ajudar a omplir

D’acord, ja hi estem i aju­dem. Cadascú segons el seu poder adqui­si­tiu i pot­ser no ben bé el cap de set­mana que arrenca la cam­pa­nya, perquè cau a final de mes i les dates no són les més apro­pi­a­des per a cap des­pesa extra­or­dinària. Però cada any ens hi tro­ben, a milers de cata­lans, com­prant una cis­te­lla d’ali­ment bàsics o fent una apor­tació monetària per al Gran Recapte, perquè les xifres de pobresa a Cata­lu­nya són col­pi­do­res i sents que no pots girar-hi l’esquena. A mitja cam­pa­nya –acaba el dia 6 de desem­bre–, la Fede­ració d’Enti­tats Cata­la­nes d’Acció Social (ECAS) alerta en l’últim informe Inso­cat que la pobresa es cro­ni­fica i que més d’un 12% dels cata­lans, tot i tenir una feina remu­ne­rada, no en fan prou i viuen per sota del llin­dar de la pobresa. La classe tre­ba­lla­dora, aque­lla que per mitjà del tre­ball pot sos­te­nir-se, s’empe­ti­teix a pas­ses gegan­ti­nes i l’espai que deixa és ocu­pat des de fa més d’una dècada per la dels tre­ba­lla­dors pobres. Tre­ba­lles, cobres i has de pri­o­rit­zar entre les fac­tu­res que et cauen a par­tir de l’1 de cada mes. El lema de la cam­pa­nya del Gran Recapte, Aju­dar omple, és cert, sobre­tot anímica­ment per al que dona. Però garan­tir que tot­hom tin­gui cada dia un plat a taula no hau­ria de depen­dre d’una acció col·lec­tiva de bene­ficència.