Identificables

Les set res­pos­tes del Tri­bu­nal de Justícia de la UE al jutge Lla­rena sobre les euro­or­dres con­cre­ten que rara­ment un estat pot dene­gar l’entrega d’un ciu­tadà recla­mat per una altre justícia esta­tal. Tant, que el TJUE espe­ci­fica fins i tot els motius pels quals un estat sí que podria negar l’extra­dició, i sem­bla haver pres de model la per­se­cució a l’inde­pen­den­tisme català exer­cida per la justícia esta­tal per deta­llar aquesta excepció, que coin­ci­deix amb la línia de defensa dels drets fona­men­tals dels exi­li­ats i dels con­dem­nats per l’1-O. Ara al Suprem li caldrà demos­trar que la justícia espa­nyola és impar­cial, que no per­se­gueix drets fona­men­tals de per­so­nes per les seves idees, que no té deficiències sistèmiques, que és pro­por­ci­o­nada... El TJUE ha acla­rit les regles amb les quals jugar una nova par­tida d’extra­di­ci­ons, però sense ava­lar la pro­posta de l’advo­cat gene­ral euro­peu, que pre­te­nia con­ce­dir-les sense ni ana­lit­zar la fia­bi­li­tat de l’emis­sor. Les dels euro­di­pu­tats –ara pen­dents de man­te­nir la immu­ni­tat– i la de Puig les havia per­dut Lla­rena, a qui la justícia euro­pea torna a recor­dar que ha de cir­cums­criure’s a delic­tes homo­lo­ga­bles.

És cert que es limita l’argu­men­tació per dene­gar les euro­or­dres, però alhora es pot faci­li­tar que el Suprem entri en con­tra­dicció recla­mant els exi­li­ats per una mal­ver­sació per la qual fa anys renun­ci­ava a acu­sar-los. Per a l’excon­se­ller Puig s’allarga el procés que ja havia gua­nyat. Per als euro­di­pu­tats això implica con­ti­nuar pen­dents de la decisió del Par­la­ment Euro­peu sobre la seva immu­ni­tat. Cada cop hi ha més enti­tats inter­na­ci­o­nals, obser­va­to­ris i ara ja el TJUE que tenen en compte la per­se­cució i la repressió a l’inde­pen­den­tisme com un atac con­tra drets fona­men­tals. La reso­lució s’empara en l’informe del Grup de Deten­ci­ons Arbitràries de l’ONU i reco­neix que cal pro­te­gir aquell “grup de per­so­nes objec­ti­va­ment iden­ti­fi­ca­bles” que vegi els seus drets vul­ne­rats. Pot­ser encara no és jurídic, però sí defi­ni­tori, qua­li­fi­car d’acar­nis­sa­ment les acu­sa­ci­ons de sedició i ara de desor­dres agreu­jats o mal­ver­sació greu.