La nova normalitat

No podria dir que sortís espe­rançat després d’escol­tar un eco­no­mista que és un gran comu­ni­ca­dor. San­ti­ago Niño Becerra va tan­car la Set­mana dels Rahola par­lant de com sobre­viure (o no) a la crisi i va començar amb un mis­satge espe­rançador: la crisi s’aca­barà el 2025. Es va remun­tar a la Gran Depressió per dir que les cri­sis econòmiques són cícli­ques i duren uns 16 anys i que aquesta va començar a finals del 2008. Ara bé, el que podia sem­blar un mis­satge d’espe­rança va ser aviat mati­sat perquè Niño Becerra va adver­tir que, nor­ma­lit­zada la inflació, el que ell en diu aca­ba­ment de la crisi no serà tor­nar al que havíem vis­cut en els anys bons, sinó que entraríem en una nova nor­ma­li­tat en què les desi­gual­tats serien cada vegada més grans. I de la mateixa manera que va adver­tir que ara mateix l’1% de la població con­trola el 50% de la riquesa mun­dial, també va asse­gu­rar que això ani­ria a pit­jor. Vaja, que pati­rem els que ens ano­me­nem classe mit­jana. De fet, ja va adver­tir que molta gent que ara s’hi con­si­dera, de classe mit­jana, ja no ho és, sobre­tot per la banda baixa. És a dir, que molts que s’hi con­si­de­ren ja són pobres. “I tot això què vol dir?”, se li va pre­gun­tar. Doncs que ens hau­rem d’acos­tu­mar a renun­ciar al que són petits luxes. I quan la peri­o­dista Teia Bas­tons li va pre­gun­tar si això vol­dria dir que cal­dria triar entre tenir aire con­di­ci­o­nat a casa o omplir la nevera, San­ti­ago Niño Becerra sense immu­tar-se però de manera con­tun­dent va dir: “Això ja passa ara!” I va expli­car que ha bai­xat la des­pesa en ali­men­tació però no pas en oci. O sigui, que hi ha gent que, per poder sor­tir, menja coses més bara­tes o deixa de men­jar-ne. El catedràtic emèrit va man­te­nir la gent engan­xada a la cadira i va dir mol­tes coses més. Que el tre­ball par­cial s’impo­sarà, que la gent jove con­ti­nuarà mar­xant a l’estran­ger perquè hi ha millors con­di­ci­ons monetàries i labo­rals i que als polítics no els interessa que ens assa­ben­tem de temes econòmics i que per això par­len molt sense que se’ls pugui enten­dre. Va aler­tar també de l’engany del cotxe elèctric, en el sen­tit que les plan­tes no estan pre­pa­ra­des per fabri­car tots els neces­sa­ris abans del 2035, ni les xar­xes d’ali­men­tació elèctri­ques pre­pa­ra­des per poder car­re­gar-los. I sí, va tor­nar a dir que estem abo­cats a la renda bàsica, la mari­hu­ana acces­si­ble i l’oci gratuït per man­te­nir la pau social.