Puigdemont i Messi, retorn programat

Les com­pa­ra­ci­ons sem­pre són odi­o­ses però els astres del calen­dari s’estan ali­ne­ant perquè aquest any Cata­lu­nya recu­peri, per bé o per mal (aquí ja no m’hi fico), dos dels seus fills pròdigs més uni­ver­sals. El retorn de Pon­satí va ser­vir per sen­tir Boye con­fir­mar que tin­drem Puig­de­mont aquest any a Cata­lu­nya (la del sud, és clar). Quin efecte tindrà això sobre un inde­pen­den­tisme que cau a tros­sos és impos­si­ble de cal­cu­lar. També s’està esfon­drant, almenys econòmica­ment, el Barça, amb un Camp Nou que és també una vella, no bella, metàfora de l’auto­de­ter­mi­nació. I aquest estiu, per arre­glar-ho o aca­bar-ho d’enru­nar, arriba Messi, un heroi de lle­genda. Per fer-ho més rodó tant l’un com l’altre tenen dos grans super­mal­vats al davant: Lla­rena i Tebas.