Pagesia com a primera necessitat

Par­lant amb page­sos d’arreu de Cata­lu­nya per a un arti­cle sobre la sequera, m’he ado­nat de com de poc valo­rats se sen­ten per una ciu­ta­da­nia que depèn d’ells però a la qual li costa con­si­de­rar-los un ele­ment de pri­mera neces­si­tat. Com a sec­tor acos­tu­mat a afron­tar pro­ble­mes i superar adver­si­tats de tot tipus, els agri­cul­tors no pido­len atenció perquè sí ni fan ser­vir cap vic­ti­misme quan aler­ten que la situ­ació que es viu al camp és d’una gra­ve­tat extrema, va més enllà d’un epi­sodi pun­tual i pot mar­car el futur de les pro­pe­res gene­ra­ci­ons. Men­jar allò que es pro­du­eix a casa amb unes con­di­ci­ons dig­nes ha de tenir valor per si mateix, sense dis­cus­si­ons estèrils sobre la importància que li cor­res­pon en un món glo­ba­lit­zat. Per­dre el con­tacte amb la terra és per­dre el con­tacte amb el país. Així de fàcil.