Narcisistes impostors

Ara que aca­ben d’estre­nar la pel·lícula Marco, una història basada en la vida de l’impos­tor Enric Marco, el qual va ser capaç d’inven­tar unes vivències com a super­vi­vent d’un camp de con­cen­tració. Va pre­si­dir l’asso­ci­ació Ami­cal Maut­hau­sen, va arri­bar a fer dife­rents con­ferències en esco­les i fins i tot el van escol­tar al Congrés dels Dipu­tats. El van guar­do­nar amb la Creu de Sant Jordi, màxima dis­tinció de Cata­lu­nya. Aquesta història m’ha fet recor­dar un arti­cle de la peri­o­dista Tura Soler, a El Punt Avui, amb data del 5 de novem­bre, pocs dies després de la dana, on feia referència a un mis­satge a les xar­xes d’un tal Narcís Vidal i Estrany. Ell asse­gu­rava ser un repu­tat forense, expert iden­ti­fi­cant vícti­mes de tsu­na­mis i altres catàstro­fes, i expli­cava que, tot i el seu ofe­ri­ment, a València no el van voler, i creia que això no va ser encer­tat, ja que, segons ell, és un gran pro­fes­si­o­nal. Però la rea­li­tat és que aquest senyor no és forense sinó que és un den­tista jubi­lat. Quants impos­tors són capaços de fer-nos creure en moments tan tràgics com camps de con­cen­tració, la dana, que malau­ra­da­ment a qui els ha tocat viure aques­tes tragèdies a la seva pell pot­ser no poden enten­dre que hi hagi per­so­nes sense escrúpols ni empa­tia, inven­tors d’una farsa, capaços de creure’s ells matei­xos les seves fabu­la­ci­ons.

Tot el que ens arriba és veri­tat o cal posar en qüestió i ana­lit­zar abans no ens ho cre­iem?