Expulsió a l’institut

El meu fill fa segon d’ESO a l’ins­ti­tut Jaume Vicens Vives i estic fins als nas­sos del sis­tema edu­ca­tiu. Des que va començar l’ESO que anem enca­de­nant incidències, mals com­por­ta­ments i expul­si­ons. I ja n’hi ha prou. Ara estarà qua­tre dies expul­sat. Li hem tret el mòbil, però el Chro­me­book que els donen a l’ins­ti­tut no està capat. El Chro­me­book fa la mateixa funció que el mòbil: Ins­ta­gram, What­sApp, You­Tube i jocs. A l’ins­ti­tut em van dir que no hi podien fer res, que no tenen els per­mi­sos per capar-lo. I què fem amb un nen qua­tre dies a casa? Es perd con­tin­guts, l’ins­ti­tut es treu el pro­blema de sobre i jo, com a mare, estic esgo­tada men­tal­ment. Men­tres­tant, fem pro­ves per saber si té TDAH, així a l’ins­ti­tut esta­ran més tran­quils en saber que el meu fill té alguna cosa, el que sigui. I jo em pre­gunto què puc fer per ell sense per­dre’m a mi. I per què es per­met que nens de 12 anys vagin a l’ins­ti­tut. Per què no s’ha can­viat aquest sis­tema que clara­ment no bene­fi­cia ningú i el resul­tat són nens ina­dap­tats per imma­du­resa i pro­fes­sors molt cre­mats. Ver­go­nya pel sis­tema, ver­go­nya per la gent que deci­deix aquest sis­tema i ver­go­nya pels qui donen Chro­me­bo­oks a nens de 12 anys sense capar. I, men­tres­tant, paciència, impotència i alpra­zo­lam.