Estimat tió

Enguany, desitjo que caguis un munt d’abraçades sin­ce­res, ple­nes de ten­dresa. Temps com­par­tit amb aque­lles per­so­ne­tes que més esti­mem. Força i aju­des per a qui passa moments difícils. Que arri­bin postals de Nadal fetes amb les mans i el cor, que siguin un reflex de la nos­tra essència més pro­funda. Caga mol­tes excur­si­ons a la natura, alhora moments per a con­nec­tar amb la bellesa dels petits detalls gratuïts que la vida ens ofe­reix cada dia. Caga la capa­ci­tat de per­do­nar, tant els nos­tres errors com els dels altres, perquè només així podrem avançar ple­gats. Que apren­guem a viure amb menys, a valo­rar allò que real­ment importa, i a gau­dir de cada ins­tant amb sere­ni­tat, amor i gra­ti­tud. Regala’ns, més que mai, l’art de saber cui­dar-nos, esti­mar-nos i com­pren­dre’ns, i que des­per­tem més consciència per­so­nal, social i medi­am­bi­en­tal. Caga ciu­tats i pobles lliu­res de tot tipus de con­ta­mi­nació, per poder res­pi­rar un aire més pur, tant a fora com a dins nos­tre. Amb tot el meu cor.