Protestes a Fontajau

He assis­tit al pavelló de Fon­ta­jau al magnífic par­tit de bàsquet en què el Bàsquet Girona ha der­ro­tat el con­trari, l’Uni­caja de Màlaga. Tant a l’entorn exte­rior del pavelló com a les gra­de­ries l’idi­oma que se sent par­lar és majo­ritària­ment el català. En el públic no s’hi veuen magre­bins, sub­sa­ha­ri­ans, lati­nos, ni ciu­ta­dans del Piri­neu enllà. La sor­presa és quan, en moments en què l’actu­ació arbi­tral no agrada al públic assis­tent, els càntics can­vien de llen­gua: “Árbi­tro, qué malo eres...”, i també “¡Manos arriba, esto es un atraco!”. Enut­jat, em vaig sen­tir, i penso: algun dia serem capaços d’expres­sar-nos en la nos­tra llen­gua d’una forma natu­ral i uni­ver­sal?