Dir o no dir la veritat

És una creença comuna que les aparences enganyen. Amb tot, ens en refiem per a fer-nos pas en la realitat de cada dia i ocupar-nos dels nostres afers quotidians, sense topar amb massa penosos entrebancs, bo i pressuposant que ningú amaga la seva vertadera identitat i es deixa conèixer pel que realment és. Des d’aquesta perspectiva, com més va més ens costa dir la veritat sense sentir-nos intel·lectualment discapacitats i moralment curts. Tanmateix la realitat pura i dura no se n’ha anat pas enlloc, encara que, sense ni adonar-nos-en, trobem a faltar la seva obertura i mal·leabilitat de deixar-se canviar per a bé. Però l’únic que ha canviat, tot sembla indicar que cap a pitjor, és la nostra dubtosa habilitat d’enganyar-nos fabricant la realitat que més ens convé a cada moment, com a gran pretext per no dir la veritat.