Aquest periodisme... no, gràcies!
Ja fa molts dies que em faig la següent pregunta, i em sembla molt que no soc l’única: qui és el padrí de Ricard Ustrell? Catalunya Ràdio gairebé sempre s’ha caracteritzat pel fet de ser una emissora objectiva, plural i rigorosa quant als serveis informatius. Escoltar el Sr. Ustrell el dilluns 28 d’abril (dia de l’apagada general) va ser gairebé un cop de puny a la intel·ligència. Des del primer minut va derivar la notícia cap al camí apocalíptic, alarmista i poc seriós. Primer, anuncia que es tracta d’un ciberatac que afecta tot el sud d’Europa; al mateix temps invoca (en dues ocasions) el paquet de supervivència, i, seguidament, sense despentinar-se, exposa que la CNN informa que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho qualifica com el ciberatac més greu en tota la història d’Europa. I la cirera del pastís: l’OTAN havia captat en les darreres hores moviments de submarins russos que podrien indicar la implicació d’aquest país (fake new de manual, segons paraules de Carlos Baraibar al TN vespre). Sort en tenim, d’Òscar Hernández, periodista majúscul, que va reconduir la situació amb exactitud i coherència, contrastant les informacions i emprant en tot moment un to tranquil·litzador. És lamentable que aquest senyor condueixi El matí de Catalunya Ràdio, bressol de tanta excel·lència professional. Pseudoperiodisme com aquest, fonamentat exclusivament en l’ego i el sensacionalisme, és el que triomfa a l’estat veí, tan diferent del nostre… Seria demanar gaire (segurament sí) que el poderós padrí deixés ja de pagar-li la mona? Si Ramon Barnils aixequés el cap...!