Robar

Encara que sigui segui­dor del Barça, quan et roben, soc només una per­sona que s’ho mira i no es creu el que veu! Si voleu, només l’acti­tud de l’àrbi­tre, envers els cata­lans, ja feia esgar­ri­far! Vull dir que mai hi havia cap falta dels juga­dors ita­li­ans, i sí que amb els juga­dors del Barça, eren molt estric­tes, fins i tot en les deci­si­ons de pre­gun­tar al VAR per pos­si­bles fal­tes que un ull humà no pot veure per raons òbvies! No soc jo, només qui ho diu, però sí que quan anem repas­sant juga­des que no s’han estu­diat prou bé pels res­pon­sa­bles de rigor i que per això cobren una mor­te­rada, és quan penso en l’equip culer de joves i no tan joves i et pre­gun­tes: val la pena tanta lluita? Doncs sí! Aquí rau el secret de ser jove! No ser­veix de res plo­rar davant d’un fet evi­dent, però sí que fun­ci­ona l’espe­rit de llui­tar per arri­bar allà on et merei­xes. I així ho comen­ta­ven els matei­xos juga­dors. Llui­ta­rem per tor­nar a por­tar aquesta maleïda copa d’Europa al nos­tre club. Aquest és l’exem­ple a seguir. Quei­xar-se no ser­veix de res. En canvi, llui­tar pel que sents té tot el sen­tit de la vida.