Una societat atrapada a la pantalla

El recent col·lapse de diverses xarxes de telefonia i internet ha posat en evidència una realitat que, tot i ser evident, sovint preferim ignorar: vivim en una societat profundament dependent de la tecnologia. L’apagada, que va deixar sense connexió milers de persones durant hores, va provocar desconcert, angoixa i fins i tot una sensació de buit. De sobte, no podíem comunicar-nos, treballar, consultar el banc, ni orientar-nos pel carrer. Per a molts va ser com quedar-se fora del món. Aquesta situació hauria de servir-nos d’advertència. Ens hem acostumat a tenir-ho tot a un clic, però ens hem oblidat de com viure sense estar contínuament connectats. Ens costa esperar sense mirar la pantalla, conversar sense interrupcions, o fins i tot gaudir del silenci. Ens sembla impensable no saber què passa a les xarxes durant dues hores, però no ens adonem que potser ja no sabem què ens passa a nosaltres mateixos. És evident que la tecnologia és una eina útil i necessària. Però quan passa de ser una ajuda a convertir-se en una extensió de nosaltres mateixos, aleshores cal aturar-se i repensar el camí. L’apagada no ha estat només una fallada tècnica: ha estat un mirall que ens mostra com de fràgils ens hem tornat. Recuperar espais de desconnexió, fomentar la conversa presencial, educar en l’ús conscient de les pantalles i recordar que el món real no és dins d’un mòbil, sinó al nostre voltant, són passos essencials per evitar que la tecnologia acabi sent una presó invisible. Potser no cal viure sense tecnologia, però sí cal aprendre a viure amb ella sense dependre’n.