Adolescents i salut emocional

Uns dies enrere, al transport públic anant cap a casa, vaig veure una adolescent d’uns 18 anys plorant en silenci, ningú no s’hi va acostar després d’estar més de 20 minuts plorant. Potser per por, o per incomoditat. Ens omplim la boca parlant de salut mental, però sovint n’ignorem les mostres més evidents. L’adolescència és una etapa molt difícil, parlo per experiència. A les aules i a casa, falta espai per expressar les emocions.

Hem d’intentar evitar delegar la responsabilitat únicament als professionals de la salut, i començar a prendre més acció. Una pregunta tan senzilla com “com estàs?” ho hauria pogut canviar tot. Mirem, escoltem, preguntem. No ho sabem, però podríem estar salvant una vida.