Sebastião Salgado

Sebastião Sal­gado. La sal de la terra (Wim Wen­ders, 2014) con­ti­nua sent actual. No només és una bio­gra­fia del fotògraf mort fa pocs dies sinó també el reflex de la seva per­so­na­li­tat artística i filo­so­fia de vida. A les seves expo­si­ci­ons fotogràfiques sem­pre hi havia un silenci abso­lut perquè con­vi­da­ven, gràcies a la gran sen­si­bi­li­tat de les foto­gra­fies en blanc i negre, a pen­sar i medi­tar en tot allò que la càmera havia sabut cap­tar: el pati­ment dels éssers vius, una natu­ra­lesa en vies d’extinció o un món al qual li cal rea­pren­dre a saber tenir cura d’ell mateix si no vol des­a­parèixer, però amb un alè d’espe­rança inhe­rent en totes les imat­ges, donant tes­ti­moni que res no és mai per­dut per sem­pre.