El cas Rubiales i la presó

Tots sabem de què va aquest cas. Tot va començar quan la selecció espanyola de futbol femení va guanyar el mundial del futbol femení jugat a Austràlia. El seu president, Rubiales, va estar molt i molt desafortunat amb el famós petó i posant-se les mans a l’entrecuix... Pensant que havia tingut una part de l’èxit de les noies, va creure que tenia dret a barra lliure. Tothom té dret a mostrar dins del que és legal les expansions d’eufòria que cregui oportunes, com han fet algunes jugadores i la protagonista principal. Però és esperpèntic i fora de lloc que algunes jugadores, adoptant la tesi de la fiscalia, demanin presó per a Rubiales. A sobre, descontentes amb la sentència, algunes exigien canvi de jutge, repetició del procediment i presó incondicional. A algunes els va semblar poc la sanció de més de 10.000 euros. Només els va faltar demanar pena de mort per a Rubiales, que ben poc va faltar. Rubiales cobrava en el moment dels fets uns 700.000 euros de sou bruts anuals de la federació, més totes les prebendes del càrrec, ja que gaudia de la confiança de totes les regionals del país que havia beneït anteriorment. I podia durar més de deu anys en el càrrec, de manera que podria haver acumulat més d’un milió d’euros nets a l’any sense fer cap irregularitat. Ho va perdre tot aquella nit nefasta. I hi ha qui no en té prou: volen presó. No els sembla que uns i altres s’han passat? No són els 10.000 euros i escaig que ha perdut per la sentència: és que és més d’un milió net a l’any, per un mínim de deu anys. Els sembla poc? Tot i el despropòsit, no hi veig motiu de presó per enlloc.