Un món enverinat

Vulguem o no, el món evoluciona d’acord amb el desenvolupament de les grans potències mundials i en aquest moment els caps visibles Trump, Putin i Xi Jinping marquen les tendències i per desgràcia el nostre futur. Als Estats Units d’Amèrica un convicte mana despòticament però sempre remant cap a casa. Els aranzels acabaran sempre beneficiant el seu país i la seva malmesa economia. Les terres rares d’un país com Groenlàndia acabaran a les seves mans i la suposada bona sintonia amb Putin té els dies comptats. Putin a Rússia actua com Netanyahu a Gaza. Vol tot el país i aniquilar Ucraïna totalment. L’immens país que domina despòticament se li fa petit davant les seves ànsies de poder. El més silenciós i aparentment intel·ligent és Xi Jinping a la Xina, treballa més que cap altre país per dominar el món enfangat en guerres cruentes. Com a bon ciutadà xinès, calla i mai ensenya les cartes del joc, en té prou dominant un immens país construint i destinat a dominar el món sencer. Els grans països com l’Índia, el Brasil, el Japó i Europa unida, etc. s’ho miren tot amb desconfiança però també amb total impotència. La resta de món lluita i allarga el coll per sortir a la fotografia. Tots sabem que l’adagi popular diu que contra la força no hi ha resistència, però molt bona part de la humanitat creu que “l’habemus papam” pot semblar una aparent solució i jo per convicció dic: “Tururut viola.”