Ara toca seduir?

El català està en retrocés, ni la mateixa administració ho nega; llavors s’empesquen l’anomenat “Pacte Nacional per la Llengua”, que deu haver servit per fer-se unes quantes fotos i repartir uns quants milions, que això no falla mai. El que han oblidat –o no?– és que, si s’esforcessin a fer complir la normativa ja existent (des de la immersió escolar fins a les cartes dels restaurants), n’hi hauria més que prou per a la bona salut de la llengua. Els mitjans de comunicació no paren d’entrevistar suposats experts en la cosa aquesta i vaig quedar garratibat llegint una entrevista a una dita especialista que deia que, per mantenir i incrementar l’ús del català, havíem de “seduir” els nouvinguts que no el parlen. Com ho hem de fer, senyora? Fent-los mirades llangoroses i posant els ulls en blanc? Fent-los morrets? Xiuxiuejant-los coses dolces a cau d’orella? No es cansen de fer el ridícul? Si vostè va a qualsevol país, en el tema llengua –en d’altres, no m’hi poso– ningú no la seduirà; si l’entén, bé, i si no... espavili’s. Aquí fins que no fem el mateix no ens en sortirem. Jo tinc veïns, coneguts i fins i tot amics que, passats anys i panys, no es dignen a dir ni “bon dia” en català. Vol dir que és problema de seducció? El problema és nostre i la solució, tan fàcil com es diu en el primer paràgraf: a Catalunya, en català!