L’edatisme institucional

Voldria fer una crida d’atenció sobre una realitat molt greu que està colpejant barris de Barcelona, però sobretot la nostra gent gran. Parlo de les expropiacions forçoses en zones com ara la rambla Badal, a Vallcarca, o al carrer Burgos. També comença a passar a la Bordeta, al Poble-sec i fins i tot a parts de Sant Andreu. L’alternativa que els donen són en tres versions. La primera: pis x pis i tranquils, no feu soroll, però pel darrere jo vaig fent d’amagat esperant que us creieu el que us dic. Segon: com que el vostre edifici és vell i el nou és molt millor, haureu de pagar una diferència, perquè no sigui tant serà uns anys de protecció oficial. Tens 80 anys, no et donaran crèdit ni podràs vendre’l per si et cal ajuda o residència. Tercer: dones la teva propietat, pagues una diferencia i tindràs dret a pis de protecció oficial com a usufructuari 80 anys. Sense poder llogar, ja que no és teu. La creació de pisos de protecció oficial està passant per sobre de les persones que ja hi habiten o requalificant espais que eren zones verdes per tal de fer negoci, però que a la vegada provoca gentrificació. Carrers amb immobles afectats per plans antics que no s’han dut a terme, ara els desafecten però a la vegada els obliguen a fer la inspecció d’edificis, o sigui: rehabilitació o multa, d’un dia per l’altre. No es pot trepitjar contínuament les persones que van lluitar pel que som perquè s’han fet grans. L’edatisme institucional ha de ser esborrat de la nostra societat.