Les dues cares de la moneda
Tothom que no sigui cec o retorçat ho veu ben clar. Per moltes excuses que es presentin. Israel envaeix Gaza i practica sobre la turmentada població palestina una particular versió de la “solució final” dels nazis alemanys. I quina és la resposta occidental? Silenci, quan no suport, comprensió i aplaudiments. Israel ataca l’Iran amb una excusa semblant a aquella tan atrotinada que s’emprà contra l’Iraq que tenien armes de destrucció massiva preparades per a fer-les servir. Què fa Occident? Llum verda i rentat de mans. Els EUA bombardegen Sèrbia durant més de dos mesos sense mandat de l’ONU... Tot a fi de bé. Els ídem (que com el julivert són a totes les salses i complots) i els seus conxorxats, els inefables europeus, envaeixen l’Afganistan, l’Iraq, bombardegen Líbia... Amb enorme devastació i mort. Recordeu, amics, que algun país de la nostra vella Europa hagi suggerit aplicar sancions econòmiques, militars, polítiques? Jo tampoc. Però quan Rússia envaeix una part d’Ucraïna (prorussa en general) els europeus es desfan en esgarips d’indignació, esquinçades de vestimentes, suports incondicionals, sancions escruixidores. Gairebé hom diria que frisen per anar a una guerra total. Com deia: les dues cares de la moneda.