La llengua catalana

Des d’aquest petit espai voldria parlar d’un fet important per a mi i per a la gent que s’estima i respecta la nostra llengua. Em refereixo a la revetlla de Sant Joan celebrada a la plaça de l’Església de Sant Antoni de Calonge. Tot anava bé fins que la persona que havia d’alegrar la festa amb la música va fer acte de presència. Ens va fer un gran repertori: salsa, batxata, ranxeres, sevillanes, etc. Evidentment ni una cançó en català. No sé què va passar després de les 00.30 h, ja que, una mica decebut, vàrem marxar, però el tarannà del Sr. Joan-Sol no donava a entendre que ens posés cap cançó del nostre rock català (i apa que no n’hi ha). Des d’aquí voldria encoratjar la ciutadania de Catalunya i els nostres polítics a fer que la llengua i la cultura catalana, en totes les seves vessants, siguin motiu d’orgull de tots nosaltres. Parlem en català i, tal com va dir una professora d’institut de Sabadell davant un grupuscle de nois que li deien que fes la classe en castellà: “Si voleu us ho diré més alt i més a poc a poc, però a Catalunya no em fareu parlar en castellà; tinc tot el dret a fer-ho en català.” Si hem resistit més de 300 anys aguantant tot tipus de repressió ara ho deixarem estar? Si persistim ens en sortirem.