La generació estupefacta

“Sembla que vens d’Arbeca”, deia la meva mare quan algú encara no s’havia adonat d’allò tan evident que li estava passant davant dels nassos. Hi penso moltes vegades al sentir el neguit dels que no veuen mai el franquisme ni en la Constitució Espanyola, ni en la pau autonòmica que pretenen tots els governs, i no veuen el franquisme en la Generalitat sempre intervinguda des de Madrid, ni en el PSOE inventat per apuntalar la monarquia, ni veuen el franquisme en els republicans legalitzats amb la condició de no ser mai més republicans. No veuen el franquisme ni en el rei, que és l’evidència més notòria. Des de la mort biològica del dictador l’any 1975, es pensen que ja no hi ha franquisme, i viuen en un estat de confusió perquè no poden trobar la lògica per a les coses estranyes que s’observen a la política espanyola. Sense voler reconèixer que això és franquisme i no una altra cosa, no poden entendre tot el que passa, i per mi són la generació estupefacta.