On anirem a parar?

En el desgavellat i intricat món dels nostres dies, en vista del panorama cultural ofert pels esoterismes abstractes oficialitzats i enaltits ad infinitum pels seus mandarins, molts ciutadans creuen prudentment que més val girar full al·legant que l’art dels nostres dies no és el seu fort. Ben al revés del que ocorria als anys trenta del segle XX, en què hi havia una munió de pintors i escultors figuratius de primer ordre, les obres dels quals feien goig de veure. Però aquell món –el món d’ahir, com va escriure Stefan Zweig– se n’anà en orris amb el llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. Amb les horripilants amenaces del poder atòmic del segle XXI, hom es demana a on anirem a parar...