Elogi de la senzillesa

No és pas simplicitat, ni candidesa, ni austeritat, ni ascetisme, ni gasiveria, ni ser naïf... És molt més –i millor– que tot això; és una filosofia existencial allunyada d’un modus vivendi sustentat en els cotxes llampants, en els habitatges hiperconfortables, en la roba i complements glamurosos, en les vacances de cara a la galeria, en els electrodomèstics ultramoderns, en el mòbil de (pen)última generació, en els àpats pantagruèlics, en els looks extremats... Sí, efectivament, els estic parlant d’un valor en desús –la senzillesa–, desproveït del culte a la imatge i al què diran, a l’ostentació i a la frivolitat. Aquesta virtut és una manera de viure propera, honesta i acollidora, basada més en el compartir que en el competir, en el cooperar més que en el comparar, i en l’involucrar-se més que en el lucrar-se. En un món on tendim a complicar-nos la vida, necessitem persones bastides a partir del ser i no tant del tenir. Per descomptat, el materialisme imperant dificulta l’adopció d’aquest tarannà, però tal com va afirmar el moralista francès Sébastien R. N. Chamfort: “Amb la felicitat passa com amb els rellotges, que els menys complicats són els que menys s’espatllen.”