Gràcia i la mobilitat

L’antiga Vila de Gràcia, avui una barriada més de Barcelona, té dos problemes de mobilitat; el primer: la travessera de Gràcia, precedent d’una antiga via romana que travessava el pla de Barcelona pel costat de muntanya i amb un recorregut transversal. Ara, ficada entremig d’un urbanisme congestionat, com a vial ja no dona més de si; l’altre, la manca d’una línia de metro que la creua en el mateix sentit.

Tot especificant, el tram de la travessera situat entre el carrer Gran de Gràcia i el Torrent de l’Olla, no solament és d’un sol sentit de circulació, sinó que només disposa d’un únic carril, la qual cosa fa que sigui un autèntic coll d’ampolla sense solució. No hi ha alternativa al trànsit perquè les úniques artèries que podrien descongestionar-la són el carrer Còrsega i la ronda del Mig, dues vies perifèriques massa distants entre si en referència a la travessera. Entremig, només carrers estrets i discontinus que per moure’s en cotxe, ja de per si és un embolic. Per altra banda, l’estretor dels carrers no permet el pas d’autobusos.

Pel que fa al metro, si bé és veritat que Gràcia disposa de quatre estacions: Diagonal, Fontana, Lesseps i Joanic, el cas és que aquestes estan situades a la perifèria i no hi ha cap línia que travessi la barriada d’un extrem a l’altre, en conseqüència, cap mena de servei al nucli antic ja prou dens urbanísticament parlant. Ben diferent, per exemple, Sants, Sant Andreu, Poblenou, Horta... que disposen d’una o més línies que les creuen de cap a cap.