A Olot l’encerten

No fa gai­res anys hi va haver una con­trovèrsia sobre el ball pla d’Olot. Li havia arri­bat el moment de ser con­si­de­rat públi­ca­ment “clas­sista” i, per tant, supri­mi­ble. Per a qui no ho sàpiga diré que el ball pla olotí con­sis­teix en el següent: a l’ajun­ta­ment es reu­nei­xen una colla de pare­lles –depèn dels anys: cin­quanta, cent– que fan una volta pels car­rers, seguint un iti­ne­rari esta­blert, fins a arri­bar a la plaça; hi seuen per a con­tem­plar unes dan­ses i un cas­tell de focs, i després se’n van al ball de gala. Això passa per la festa major del Tura, al setem­bre.

De fet, l’autèntic ball pla del nos­tre folk­lore no és ben bé això. Hi ha pare­lles, sí, però no es camina, sinó que real­ment es dansa, encara que és una dansa molt suau i sense salts, de movi­ments molt ele­gants. El ball pla olotí recorda la pri­mera fase de la dansa, quan les pare­lles es limi­ten a pas­se­jar. El ball pla ha estat una de les dan­ses més popu­lars a Cata­lu­nya.

Jo he vist el ball pla tra­di­ci­o­nal, ells amb smoking i elles llar­gues fins als peus, pas­sant pels estrets car­rers d’Olot davant la curi­o­si­tat dels espec­ta­dors. Era –és– un ritual social, i també un cert com­promís: a més dels matri­mo­nis, hi van pare­lles joves que no són impro­vi­sa­des, sinó que es for­men amb una certa base i pre­me­di­tació.

Ara s’ha tor­nat a dis­cu­tir si havia de man­te­nir-se aquesta mani­fes­tació, I l’ajun­ta­ment d’Olot ha pres una decisió que em sem­bla molt opor­tuna: s’ha reu­nit amb els repre­sen­tants de les asso­ci­a­ci­ons, cen­tres i enti­tats de la ciu­tat per tal de saber què en pen­sa­ven. I s’ha arri­bat a l’acord de man­te­nir el ball pla, que que­darà obert a tot­hom qui vul­gui par­ti­ci­par-hi i no serà obli­ga­tori anar-hi ves­tit d’eti­queta. Cele­bro molt com s’ha trac­tat aquest afer, i la solució final favo­ra­ble al ball pla. Perquè si d’una banda la des­fi­lada ha tin­gut sem­pre un caràcter de “mino­ria dis­tin­gida”, és igual­ment cert que es tracta d’un acte amb un gran ressò popu­lar, arre­lat a Olot amb tota la força de la tra­dició. Vist des de fora, almenys –que és com jo ho puc veure– con­ser­var el ball pla és con­ser­var una part del patri­moni olotí, i la diver­si­tat de ciu­ta­dans que ho han entès així acre­dita una consciència clara de comu­ni­tat.

Jo espero que enguany la des­fi­lada tin­gui un èxit extra­or­di­nari. Ima­gi­nem-nos que tot un poble fos capaç d’apa­re­llar-se i pas­se­jar, pacífica­ment, des de l’ajun­ta­ment a la plaça, que és com dir de la res­pon­sa­bi­li­tat col·lec­tiva a la festa col·lec­tiva...