No són “com nens”, ni tampoc un negoci

Gràcies als mit­jans, torna a ser damunt la taula el tema de les residències geriàtri­ques al nos­tre país, que s’havia anat obli­dant a mesura que es dei­xa­ta­ven les xifres de la pandèmia. Sabem, i per tant les auto­ri­tats res­pon­sa­bles també, que les con­di­ci­ons en què viu la gent gran en una gran majo­ria de cen­tres no són ni de lluny les que cal­drien. Molts viuen en un entorn que els infan­ti­litza i obvia les seves neces­si­tats. Són un negoci més per a empre­ses amb pocs escrúpols i molt afany de lucre. La Soci­e­tat Cata­lana de Geri­a­tria ha fet una crida a revi­sar a fons aques­tes cures, començant per la for­mació i la millora de les con­di­ci­ons labo­rals de les per­so­nes que hi tre­ba­llen. És urgent per donar res­posta als drets i volun­tats d’una gran part de la població amb molts greu­ges pen­dents i poca defensa.