Opinió

Som 10 milions

Al nord del Barcelonès

Quan les ciutats comparteixen carrers i clavegueres, es fa difícil definir les fronteres locals

Des del dar­rer terç del segle XX periòdica­ment sor­geix el dilema: exis­teix el Bar­ce­lonès Nord? I dues qüesti­ons que es podrien con­si­de­rar com­ple­mentàries: el con­tin­gut de l’ens Baix Besòs i la con­veniència d’explo­rar els avan­tat­ges de l’absorció bar­ce­lo­nina de les ciu­tats del seu entorn, tal com Bar­ce­lona havia fet el 1897 amb sis dels pobles cir­cum­dants. Tal­ment, un debat prou interes­sant.

Tot ve de lluny, quan el 1833 el secre­tari d’Estat Javier de Bur­gos tirà enda­vant la divisió ter­ri­to­rial d’Espa­nya en províncies i regi­ons, un dibuix amb encerts i errors que mai no fou ben vist a Cata­lu­nya. Com a res­posta, es plan­tejà el reco­nei­xe­ment comar­cal i la cre­ació de vegue­ries, en un estira-i-arronsa que no es des­blo­quejà fins a la rea­li­tat autonòmica del 1931 i l’apro­vació de les 38 comar­ques segons el pro­jecte de Pau Vila. El 1939 el fran­quisme anul·là aque­lla divisió admi­nis­tra­tiva.

A la mort del dic­ta­dor, la res­tau­ració autonòmica rea­nimà el desig comar­cal i el 1987 el Par­la­ment aprovà la recu­pe­ració comar­cal acom­pa­nyada de la cre­ació de con­sells sec­to­ri­als, que fou per­fi­lat en tres modi­fi­ca­ci­ons poste­ri­ors, fins a l’actual divisió en 42 comar­ques i l’ens espe­cial de l’Aran. El qüesti­o­nat (per alguns) Esta­tut del 2006 introduïa set vegue­ries que aspi­ra­ven a subs­ti­tuir la divisió pro­vin­cial i situ­ava Cata­lu­nya com a província única, en con­tra­dicció amb la Cons­ti­tució del 1978.

En aquest con­text, la comarca del Bar­ce­lonès era ter­ri­to­ri­al­ment la més petita però amb un cens que superava el 30% del país. Den­sa­ment poblada, les cinc ciu­tats que la for­ma­ven com­par­tien car­rers i cla­ve­gue­res, amb una con­tinuïtat que feia difícil defi­nir les fron­te­res locals. A més, com­par­tien ser­veis –trans­port, sub­mi­nis­tres, neteja...– que feien neces­sari la cre­ació de noves enti­tats admi­nis­tra­ti­ves i con­sor­cis de gestió. Rebut­jant el con­cepte, de fet s’avançava cap a la Gran Bar­ce­lona.

Paral·lela­ment a les macro­en­ti­tats apa­rei­xen les micro­re­a­li­tats i les ges­ti­ons de pro­xi­mi­tat. A les dar­re­ries dels pas­sats anys sei­xanta sorgí el con­cepte de Bar­ce­lonès Nord, a par­tir de les uni­tats de coor­di­nació d’algu­nes orga­nit­za­ci­ons –fona­men­tal­ment par­tits, sin­di­cats i grups de resistència–, quasi sem­pre esco­ra­des cap a allò que es deia esquerra, i amb l’afe­git que s’hi incor­po­ra­ven els pobles de Mont­gat i Tiana, per­ta­nyents a la comarca del Maresme però units soci­al­ment a Bada­lona. A part d’això, aquesta ciu­tat i Santa Coloma no sem­pre sabien, o volien, coor­di­nar els seus esforços.

Encara, sor­geix el con­cepte Baix Besòs, pri­mer lli­gat a gre­mis i asso­ci­a­ci­ons comer­ci­als, després a par­tits con­ser­va­dors i final­ment a con­sis­to­ris interes­sats a com­par­tir la recu­pe­ració de la llera del riu com a esbarjo metro­po­lità. I, per com­pli­car-ho, a aquest ens també s’hi apunta Mont­cada i Rei­xac, ciu­tat valle­sana.

Movent-nos en la tera­nyina de noms i con­cep­tes, i sense par­lar de la diver­si­tat dins el mateix con­junt muni­ci­pal, costa defi­nir la per­ti­nença metro­po­li­tana. Tor­nem al començament: Exis­teix el Bar­ce­lonès Nord? S’accep­ten apos­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia