Un ordre de valors

Ho he dit mol­tes vega­des, però dei­xeu-m'ho repe­tir. Cada diari és un món. Sense neces­si­tat de fer estu­dis de fons, els lec­tors ende­vi­nen de seguida si aquell pro­ducte que té a les mans és el que li va o no. Encara que posats al quiosc, un al cos­tat de l'altre, s'assem­blen molt, les diferències, per sort, són abis­mals. En cada diari hi juga la ide­o­lo­gia, l'estil, les for­mes de pre­sen­tar el pro­ducte. Els que som més grans sí que hem vis­cut una llarga època en què podíem anar al quiosc i aga­far el pri­mer diari que ens queia a les mans, perquè tots eren gai­rebé iguals. Només hi havia diferències de matís i una gran capa­ci­tat per colar alguna infor­mació o opinió sense que el cen­sor de torn se n'adonés, cosa de debò molt difícil, perquè aquests senyors, que deu­rien cobrar molt bé, no se la volien jugar i per tant in dubiis, cop de lla­pis ver­mell. Les notícies esta­tals i inter­na­ci­o­nals s'havien de pouar només de les agències ofi­ci­als, que feien la tasca de cen­sura. M'agrada expli­car-ho perquè a casa nos­tra ja hi ha molta gent que no ho ha vis­cut i no ho sap. Bé, tor­nem al que deia. Ara els dia­ris són abso­lu­ta­ment dife­rents i cadas­cun d'ells té una per­so­na­li­tat pròpia. Els arti­cles d'opinió són dife­rents, n'hi ha per a tots els gus­tos i tendències.

Si ana­lit­zem con­cre­ta­ment El Punt, que és el que a mi em per­toca, tot­hom sap que és un diari comar­cal, o sigui, que dóna pre­ferència a les notícies de casa nos­tra, les més pro­pe­res. Les por­ta­des no enga­nyen. Si mirem dia­ris com El País, La Van­guar­dia, el mateix El Periódico en la gran majo­ria de les seves edi­ci­ons la notícia més des­ta­cada de por­tada és o de món o d'Espa­nya. Tot i que també donen joc a les infor­ma­ci­ons més locals. Per a El Punt ha de ser una notícia molt i molt impor­tant de fora de casa per donar-la com a pre­fe­rent. Tinc al davant 10 dia­ris dels dar­rers dies, en tots el titu­lar més gran de por­tada és d'un tema local o comar­cal. La veri­tat és que a mi sem­pre m'ha agra­dat aquest tipus de diari, ja que les notícies més des­ta­ca­des de fora, Espa­nya, món, ja me les han donat a dar­rera hora, quan mirava la tele o escol­tava la ràdio, abans d'anar a dor­mir. Tot i que també cada vegada hi ha més emis­so­res de ràdio i de tele­visió que s'ocu­pen de la infor­mació local i comar­cal.

Crec que la teo­ria –s'hi pot estar d'acord o no, només fal­ta­ria– és ben clara des del pri­mer dia que va sor­tir El Punt al car­rer. Som un diari comar­cal i volem ser-ho. A l'hora de la veri­tat, però, les teo­ries a vega­des se'n van en orris i no es troba el punt just. I poso un exem­ple. El dia 12 de maig pas­sat, els dia­ris esta­tals van des­ta­car a tota plana el ter­ratrèmol de Llorca, que va oca­si­o­nar una desena de morts, prop de 300 ferits i molts des­per­fec­tes als edi­fi­cis de la població. Quan vaig anar a dor­mir ja m'havia assa­ben­tat de la notícia i l'endemà vaig repas­sar la por­tada d'El Punt, edició de comar­ques giro­ni­nes, i no la vaig veure enlloc. Vaig anar a l'inte­rior del diari i sí que hi era i ben expli­cada. El mateix li va pas­sar a una lec­tora, Ampar, que em va enviar un cor­reu electrònic, molt curt però molt clar, en què em deia tex­tu­al­ment: “M'agra­da­ria saber com trien les notícies a El Punt perquè un ter­ratrèmol a Múrcia, que ha pro­vo­cat com a mínim 8 morts, no tin­gui espai a la por­tada d'avui. Encara que hagi pas­sat en el país veí crec que és prou impor­tant”. I tant que ho és, i els res­pon­sa­bles del diari m'ho han reco­ne­gut ras i curt: “Ens vàrem equi­vo­car”, em diu el direc­tor, en Miquel Riera. Cert que era un d'aquells dies que les notícies de casa nos­tra dona­ven per més d'una por­tada. I hi havia un tema gran, que tots esperàvem, el Barça havia gua­nyat la lliga el dia abans. Però res no jus­ti­fica que no sortís un títol a por­tada, trac­tant-se d'un ter­ratrèmol que es va pro­duir a cinc-cents quilòmetres de casa nos­tra i que a més havia oca­si­o­nat morts, ferits i enor­mes des­tros­ses. Haig de dir que la resta de les edi­ci­ons del diari el ter­ratrèmol van sor­tir amb un títol a por­tada, en totes. I, doncs, per què no a la de Girona? Sen­zi­lla­ment perquè cada edició és inde­pen­dent pel que fa a les por­ta­des de les altres i és el direc­tor de cada edició, con­jun­ta­ment amb els res­pon­sa­bles, el que deci­deix qui­nes notícies es des­ta­quen a por­tada. Només em resta dir a l'Ampar que té tota la raó, la van ves­sar i ben ves­sar. I sense voler posar el dit a la llaga, haig de reconèixer que ha pas­sat alguna altra vegada. Per tant, no n'hi ha prou de reconèixer l'error sinó que hi ha d'haver propòsit d'esmena, com deien abans els cape­llans.

I dei­xeu-me aca­bar fent una petita valo­ració del trac­ta­ment de les elec­ci­ons muni­ci­pals, que aca­ben de cele­brar-se. No he rebut ni una sola queixa, ni de lec­tors par­ti­cu­lars ni de par­tits polítics ni de grups. Sabeu què vol dir això?, doncs que s'ha fet bé, jo diria que molt bé. Rara­ment s'escriu per feli­ci­tar i ho entenc. Altra feina té la gent. I és que s'ha fet un esforç titànic, ens hem pogut assa­ben­tar del que deien i pen­sa­ven els can­di­dats, i després hem vist unes tre­ba­lla­des anàlisis dels resul­tats. Aquí sí que la comar­ca­li­tat ha tri­om­fat.