Sorpresa! Formes part d’un nou grup

Heu arri­bat a cal­cu­lar mai de quants grups de What­sapp for­meu part? Heu arri­bat a pen­sar de quants d’aquests grups mar­xaríeu sense pen­sar-vos-ho dos cops si no fos perquè us sap greu per la per­sona que el va crear, o perquè soci­al­ment està mal vist arren­car a córrer i saps que seràs cri­ti­cat, o perquè tens el con­ven­ci­ment que el dia que mar­xis serà el dia que es com­par­tirà aque­lla infor­mació que és real­ment impor­tant? Heu esbri­nat ja quina és la per­sona de la vos­tra agenda amb qui com­par­tiu més grups? En el meu cas, diria sense por d’equi­vo­car-me, que és la meva ger­mana. En total –els he comp­tat, no és que els pugui reci­tar de memòria–, coin­ci­dim en dinou. Per cinc o sis d’aquests interac­tuem amb freqüència, sense comp­tar el nos­tre mà a mà. El més curiós del cas és que ens veiem pràcti­ca­ment cada dia. Els grups de What­sapp poden ser una via ràpida per resol­dre situ­a­ci­ons d’emergència, però també poden esde­ve­nir un autèntic cal­vari. Qui no ha cele­brat mai el final de curs dels fills perquè sig­ni­fica des­ter­rar aquell ball de mis­sat­ges que ens podríem estal­viar en el 90% dels casos. O qui no s’ha vist sorprès per la ini­ci­a­tiva d’un cone­gut que, sense permís previ, t’ha introduït en una comu­ni­tat en la qual més aviat pin­tes poc, per no dir abso­lu­ta­ment res. I no par­lem ja de la fre­dor que com­por­ten aques­tes ini­ci­a­ti­ves. Hi ha res més impertèrrit que donar el con­dol mit­jançant un teclat? Quan­tes per­so­nes ens feli­ci­ten pel nos­tre ani­ver­sari? D’aques­tes, quan­tes es pre­nen la molèstia de des­pen­jar el telèfon ni que sigui per sen­tir-te la veu? Sé que hem d’abraçar molts avenços de la soci­e­tat, però admeto que de vega­des trobo a fal­tar temps pas­sats.