La sequera que no ens abandona

Els embas­sa­ments de les con­ques inter­nes han per­dut 35 hectòmetres cúbics (35.000 mili­ons de litres) en un mes i mig, gai­rebé 80 mili­ons de litres dia­ris. Aques­tes dades cor­ro­bo­ren que, si bé les plu­ges de maig i juny van ser pro­vi­den­ci­als, no es pot con­fiar tan sols en el cel per res­ta­blir una nor­ma­li­tat que a Cata­lu­nya queda lluny tot i un res­pir esti­val que ha permès aten­dre la demanda sense res­tric­ci­ons. Pre­ci­sa­ment és el període cani­cu­lar el que explica la ràpida cai­guda de reser­ves. Les pun­tes de demanda del sec­tor turístic –amb dades d’ocu­pació rècord–, l’agri­cul­tura –amb tota la pro­ducció hortícola i de cereal d’estiu, cas­ti­gada dura­ment el 2023– i l’enca­de­na­ment de dies amb tem­pe­ra­tu­res extre­mes que cau­sen una altíssima eva­po­ració, han con­for­mat el pit­jor esce­nari pos­si­ble per a les reser­ves d’aigua. I per bé que la pressió d’aques­tes vari­a­bles s’ate­nuarà a par­tir del setem­bre, no és menys cert que l’amenaça de res­tric­ci­ons torna a sobre­vo­lar el país. Si la tar­dor calca la plu­vi­o­me­tria esqui­fida del 2023, al novem­bre es podria entrar en fase d’excep­ci­o­na­li­tat i al gener, en emergència, una situ­ació no gaire dis­tant de la que es va pro­duir un any enrere. Per tant, cal con­si­de­rar l’absència de res­tric­ci­ons com una cir­cumstància con­jun­tu­ral i convé man­te­nir els hàbits d’estalvi o recu­pe­rar els que s’hagin pogut rela­xar amb el període de vacan­ces i la calo­rada que l’acom­pa­nya. La pro­ba­bi­li­tat que la gestió de l’aigua dis­po­ni­ble sigui una de les pri­me­res urgències que hagi d’afron­tar el nou govern és alta. Abans de les plu­ges de pri­ma­vera el govern ja va arti­cu­lar algu­nes mesu­res estruc­tu­rals per pal·liar con­tingències futu­res, sobre­tot l’ampli­ació de la des­sa­la­dora de Bla­nes i la cons­trucció d’una altra a Cube­lles. Cap s’hau­ria d’alen­tir, en tot cas cal acce­le­rar-ne les tra­mi­ta­ci­ons i l’exe­cució per reta­llar ter­mi­nis: la de la Tor­dera no es pre­veu per abans del 2028 i la del Foix s’enge­garà un any més tard. Amb tot, no és l’aigua de boca l’únic camp d’actu­ació. L’adopció de sis­te­mes efi­ci­ents per part dels regants del vell canal d’Urgell, amb l’acom­pa­nya­ment per­ti­nent en les tra­mi­ta­ci­ons i aju­des, és impres­cin­di­ble per estal­viar aigua i asse­gu­rar pro­ducció agrària i sobi­ra­nia ali­mentària.