Tradició o extinció?

Aquests dies comen­cem a rebre el bom­bar­deig del Black Fri­day, el Cyber Mon­day, el Merry Christ­mas, el shop­ping i tants d’altres angli­cis­mes. I, si hi afe­gim els you­tu­bers i tik­tokers que par­len i escri­uen en cas­tellà i/o anglès per arri­bar a més públic, la nos­tra genuïna llen­gua cata­lana està en perill. Davant l’homo­geneïtzació o la impo­sició cul­tu­ral, Cata­lu­nya està per­dent la seva iden­ti­tat (cul­tura, llen­gua i tra­di­ci­ons). Quan ens n’ado­nem, i serà més aviat que tard, els nos­tres fills i nets viu­ran en una reduïda Gàl·lia com l’Obèlix i l’Astèrix. I, tal­ment com aquests per­so­nat­ges de còmic, hau­rem de llui­tar con­tra l’inva­sor, no sé si amb una poció màgica pre­pa­rada pel druida o sent ple­na­ment cons­ci­ents que les tra­di­ci­ons són l’ànima d’un poble i que, si la per­dem, ens per­dem a nosal­tres matei­xos. Bar­ce­lona lluirà, a la plaça de Sant Jaume, una espec­ta­cu­lar estre­lla de 20 pun­tes de 4 metres de lon­gi­tud cadas­cuna i em pre­gunto: on és el pes­se­bre? Ah, em diuen que el tro­ba­rem din­tre de les ins­ti­tu­ci­ons, ama­ga­det! Les tra­di­ci­ons, man­lle­vant parau­les de dife­rents filòsofs, són una part fona­men­tal de la xarxa de sig­ni­fi­cats que les cul­tu­res tei­xei­xen. Són sis­te­mes simbòlics que per­me­ten com­pren­dre els ritu­als, valors i cre­en­ces d’una soci­e­tat, en el nos­tre cas la soci­e­tat cata­lana. El pes­se­bre té una clara deno­mi­nació d’ori­gen fran­ciscà (Grec­cio, 1223) i els valors fran­cis­cans eren la humi­li­tat, la fra­ter­ni­tat, la pau i una con­nexió pro­funda amb la natura i la vida sen­zi­lla. Qui no esta­ria d’acord amb aquests valors pro­mo­guts fa 800 anys? Cada regió ha adap­tat el pes­se­bre a la seva pròpia idi­o­sincràsia, con­ver­tint-lo en una expressió cul­tu­ral uni­ver­sal del Nadal. En un món tan acce­le­rat en què les influències de fora arri­ben amb tanta força, els polítics pro­mo­uen un excés de pro­gres­sisme i cor­recció radi­cal, pri­o­rit­zant un dis­curs glo­ba­lit­zat que dilu­eix les par­ti­cu­la­ri­tats cul­tu­rals locals. Han de tro­bar l’equi­li­bri que per­meti abraçar la moder­ni­tat i la diver­si­tat sense dei­xar de banda els ele­ments que fan de Cata­lu­nya una terra única: la llen­gua, les tra­di­ci­ons i els valors que històrica­ment l’han defi­nit. I no adap­tar-nos als estàndards inter­na­ci­o­nals que rele­guen les tra­di­ci­ons pròpies a un segon pla, pre­sen­tant-les com a folklòriques o anti­qua­des.