Opinió

Tal dia com avui del 1981

JOSEP MARIA ESPINÀS

Mots per a no ser muts

La dele­gació d’Ense­nya­ment Català d’Òmnium Cul­tu­ral –amb la col·labo­ració de Banca Cata­lana/Banc Indus­trial de Cata­lu­nya– ha publi­cat un Voca­bu­lari comer­cial que pot ser una eina bàsica i gene­ral per a la redacció de rètols comer­ci­als en català.

És una eina gene­ral, perquè el voca­bu­lari inclou pràcti­ca­ment tots els rams del comerç –automòbil, ali­men­tació, pape­re­ria, joie­ria, mobles, roba, elec­tro­domèstics, etc.– i és bàsica perquè recull els con­cep­tes i els objec­tes més cor­rents; no hi ha dubte que dins de cada ram es podrien con­fec­ci­o­nar voca­bu­la­ris molt més deta­llats. Del que es tracta, però, és de pro­por­ci­o­nar una solució sol­vent als dub­tes més usu­als, i si els mots que s’han reu­nit en aquest lli­bre els trobéssim real­ment a les façanes de les boti­gues i tallers, als apa­ra­dors i als pres­tat­ges, hauríem fet un pas deci­siu.

A més d’un voca­bu­lari d’equi­valències cas­tellà-català i català-cas­tellà, el mate­rial es pre­senta orde­nat ideològica­ment, de manera que si algú està rela­ci­o­nat amb forn i pas­tis­se­ria, per exem­ple, podrà tro­bar direc­ta­ment “cara­mels, dolços, mas­sapà, pa de pes­sic, pasta de full, pastís, bri­oix, ensaïmada, etc.”, i els qui s’interes­sin per l’apar­tat d’espec­ta­cles hi veu­ran “abo­na­ment, amfi­te­a­tre, car­te­llera, guarda-roba, llotja, curt­me­tratge, sessió…” Són molt útils les llis­tes de fra­ses i rètols usu­als: empe­nyeu, esti­reu, paga­ments, no entreu si us plau, pas­seu sense tru­car, res­pec­teu la gespa, des­comp­tes espe­ci­als, gran assor­ti­ment, etc.

Si sou lla­mi­ners, sabreu què són el que en diuen viru­tas. Conec una pas­tis­se­ria on les fan molt bones, i fa una parell de mesos que hi vaig entrar, i asse­nya­lant les que exhi­bien sota el rètol en cas­tellà vaig dir: “Em posa­ria dos-cents grams d’ence­nalls?” La mes­tressa, que deu tenir la meva edat, em va dir: “Sí senyor, té raó, d’això se’n diu ence­nalls”. Què vol dir, “se’n diu”? Si escri­vim viru­tas és que “nosal­tres” en diem viru­tas… Quan supera­rem la con­tra­dicció?

Hi ha qui es resis­teix a la cata­la­nit­zació dels rètols amb un d’aquests dos argu­ments. Pri­mer, la por d’escriure-ho mala­ment. Si us plau!… ¿Sou capaços de dis­cu­tir minu­ci­o­sos detalls amb un ges­tor, i us sem­bla massa com­pli­cat con­sul­tar un dic­ci­o­nari, o pre­gun­tar-ho a “aque­lla per­sona que sabeu que domina el català”? L’altra excusa tam­poc no val: qui no sàpiga català no entendrà el rètol. Mireu: n’hi ha molts que s’ente­nen: bossa de viatge, màquina d’escriure, embo­tits... I, si l’equi­valència cas­te­llana és molt dife­rent, no patiu pas: no hi ha cap mes­tressa de casa que pugui dub­tar que allò és l’hígado que volia, encara que el rètol digui “fetge”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia