Ui! Que vulnerables!

Que un dia no tin­guem llum (unes hores d’un dia, millor dit) no demos­tra vul­ne­ra­bi­li­tat, encara que serà segur la paraula del mes i una de l’any. L’àvia Neus, la seva gene­ració, i ante­ri­ors, sí que eren vul­ne­ra­bles i vivien en la vul­ne­ra­bi­li­tat. Nosal­tres som pri­vi­le­gi­ats que ens veiem el món a sobre per qual­se­vol incon­veniència. S’il·lumi­na­ven amb llums de car­bur. Dor­mien amb ampo­lla d’aigua calenta dins el llit i ori­nal a sota. Refres­ca­ven els ali­ments en una saca que bai­xa­ven al pou. Es des­plaçaven a peu o amb tar­tana per car­rers pol­so­sos a l’estiu i enfan­gats a l’hivern. Ren­ta­ven a la riera o al safa­reig públic. Cui­na­ven amb carbó i omplien gar­ra­fes d’aigua a la font. Parien els fills a casa, a vega­des sense metge ni lle­va­dora. Ana­ven a esco­les unitàries i als 14 anys, o abans, es posa­ven a tre­ba­llar. A províncies com Girona hi havia només un parell d’ins­ti­tuts. Estre­na­ven una peça pel Ram i tenien una roba guar­dada per als diu­men­ges. Paga­ven una iguala pel dret a un mateix metge, tin­gues­sin el mal que tin­gues­sin, i amb sort arri­ba­ven vius a l’edat adulta la mei­tat dels ger­mans. Això sí que era un alt grau de vul­ne­ra­bi­li­tat dels nos­tres avis, que han sabut por­tar-nos fins aquí a fills i nets. I a més, els ho van ama­nir amb una guerra civil i dues guer­res a Europa. Les hores sense llum de dilluns són una broma de mal gust que deixa molts inútils amb el cul a l’aire, això sí. De vul­ne­ra­bi­li­tat, la justa, per res­pecte a l’àvia Neus i a unes gene­ra­ci­ons!