Passin, juguin i volin!

A la velocitat que fan anar la maquinària del relat és difícil donar l’abast i no quedar curt de jornal. Tocaria parlar de la paperera de la història a què han llençat Santos Cerdán, el negociador, i del disgust tan gros que s’ha endut Sánchez, pobret, que no s’ho esperava. Però tinc corda amb l’aeroport. Suposem que sí, que l’aeroport de Barcelona ja té pista lliure encara que Junts i ERC faran la puta i la Ramoneta i que la CUP i l’Ajuntament del Prat no les poden haver i diuen que són verdes. Suposem que sí perquè la confederació d’interessos per l’aeroport és de molta envergadura. Suposem que sí, però pensem-hi. Diuen que va pel 2033. Set anys. La pregunta seria sobre els ritmes. A quin ritme l’execució pressupostària? Al 57%, com la mitjana del període 15/22? Al ritme de quina gran obra aniran els retards? Sagrera? Nacional 2? Corredor mediterrani? Quart cinturo? Habitatge social? Com que per més fulls que es girin, no es giraran ni el del ritme de l’execució pressupostària ni el dels retards en les construccions, això de l’aeroport se’n va a ben entrats els quaranta, res del 2033. Com de ridícula quedarà en aquell moment l’aposta per un model que ja és caducat ara? A quin gran mausoleu dels que han organitzat en els darrers anys s’assemblarà? Serà un Castor? Serà un Alguaire? O seran les autopistes i les altes velocitats buides de l’Espanya radial? Passin, juguin i volin... mentre arriba el Hard Rock!